Societat

Un de cada deu infants viu en pobresa severa a Catalunya

Les principals prestacions per evitar l'exclusió social no arriben a almenys una tercera part d'aquests menors

Marta Romera
  • desembre 16, 2022
  • 6 min read
Un de cada deu infants viu en pobresa severa a Catalunya

Un de cada deu menors de 16 anys viu en pobresa servera a Catalunya. Ho recull el Síndic de Greuges a l”Informe sobre els drets de l’infant’, lliurat al Parlament aquest divendres. L’informe mostra que el 28,6% dels menors de 18 anys viu en risc de pobresa, una taxa que ha augmentat respecte al 2016, quan era del 25%, i que va arribar al 33,4% el 2020. Tot i que millora la cobertura de la renda garantida de ciutadania, més d’una tercera part d’infants en pobresa severa no són beneficiaris d’aquesta prestació ni de l’ingrés mínim vital. «Hi ha polítiques, però seguim tenint indicadors molt preocupants», diu l’adjunta d’infància de la sindicatura, Maria Jesús Larios. D’altra banda, augmenten les denúncies per violència sexual, 1.463 el 2021.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Uns 123.000 menors de 16 anys (10%) viuen a Catalunya en pobresa servera, segons dades del 2021. Aquesta taxa se situava en el 6% el 2016, amb 74.900 infants i adolescents en aquesta situació, i va arribar el 10,3% (128.700) el 2020, quan va esclatar la pandèmia de la covid-19, amb un fort impacte econòmic i social. A més, 400.400 menors de 18 anys, el 28,6%, viuen en risc de pobresa, segons dades del 2021.

 

Però no només són els estralls de la pandèmia. La sindicatura exposa en l’informe que la situació actual també està condicionada per les conseqüències a mitjà termini de la crisi del 2008, els efectes de la guerra d’Ucraïna i la crisi que es preveu pels propers mesos, amb un empobriment de les famílies. “Tot això ha fet que els indicadors de vulnerabilitat mantinguin una tendència creixent”, adverteix Larios, en una presentació de l’informe als mitjans de comunicació.

 

Larios assenyala que aquest increment no es produeix en un “buit de polítiques de transferència de rendes o de provisió de serveis” i destaca que, de fet, aquestes mesures socials han millorat la cobertura en els últims anys. Així, en el període 2017-2021, el nombre d’infants beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC) ha augmentat un 84% (20.150 més), amb 44.129 menors d’edat beneficiaris d’aquesta prestació.

Ara bé, la defensoria alerta que la RGC, que és la principal política de transferència de renda, dona cobertura al 31,8% dels infants en situació de pobresa severa i, per tant, no arriba a la majoria. Si es té en compte també l’ingrés mínim vital (IMV), les dues prestacions arriben a 85.224 infants. L’informe alerta que com a mínim el 38,6% dels infants no són beneficiaris ni de l’IMV ni de la RGC. Per a l’equip de la sindicatura, s’haurien de revisar els requisits per accedir a aquestes prestacions i també el seu disseny.

 

El Síndic assenyala que les polítiques de transferències socials a Catalunya són menys efectives per combatre la pobresa que les d’altres països d’Europa. Així, les polítiques socials redueixen el risc de pobresa infantil a Catalunya en un 30,9%, mentre que la mitjana europea se situa en el 43,1%. L’informe també mostra que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha obert més expedients en els darrers anys. Segons dades de l’agost d’aquest any, 6.680 infants i adolescents tenen un expedient obert per situació de risc greu, mentre que el 2016, eren 5.399. El nombre d’infants i adolescents en estudi per possible situació de desemparament ha passat de 1.726 el 2016 a 3.353 el 2021 i 4.143 l’agost del 2022. La majoria són adolescents migrants que han arribat sols a Catalunya.

 

D’altra banda, també han augmentat les denúncies per violència sexual amb víctimes menors d’edat. El 2016, se’n van registrar 967; el 2021, 1.463, un 51,3% més. Les denúncies per violència domèstica incrementen un 8,2% en aquest període, de 1.827 a 1.977. La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, creu que aquest increment és sobretot pel fet que cada vegada es denuncien més els casos de violència i diu que sobretot li preocupa la resposta que es dona a aquestes denúncies.

«Insuficiències» en l’atenció a la salut mental dels infants

Pel que fa a la salut, l’informe recull un increment dels infants atesos tant als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), amb 39.234 el 2016 i 44.248 el 2021, com als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), amb 63.330 el 2016 i 74.132 el 2021. La sindicatura indica en el document que l’11,1% dels infants menors de 6 anys són atesos als CDIAP, amb una mitjana de 0,65 hores setmanals de visita. Ara bé, els estudis mostren que la prevalença de problemes en el desenvolupament en aquesta etapa se situa al voltant del 20% i que la freqüència assistencial s’hauria de situar entre 1 hora i 1,2 hores setmanals. En el cas dels CSMIJ, el 5,4% dels infants i adolescents són atesos per aquests serveis, tot i que la prevalença de problemes de salut mental se situa per sobre del 10%.

 

«Un infant ha de poder ser atès en un termini raonable i amb les intensitats necessàries. I això avui no està passant. Tenim situacions d’insuficiències en l’atenció a la salut mental, que tenen efectes en molts altres drets. No tenir estabilitat emocional pot tenir efectes en les trajectòries educatives i relacionals», avisa Larios. Pel que fa als dèficits de cobertura en l’ensenyament, l’informe destaca que el 58% dels infants de 0 a 2 anys no estan escolaritzats, sobretot els infants de famílies socialment desfavorides. El 46,5% dels alumnes d’educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria en situació de risc de pobresa no percep cap ajut individual de menjador escolar i el 20,6% d’alumnes en situació de risc de pobresa que cursa ensenyaments secundaris postobligatoris no percep cap ajuda a l’estudi de caràcter general.

 

212 menors de 6 anys en acolliment residencial

La sindicatura també reclama reformes estructurals en l’àmbit de la protecció. L’acolliment residencial continua tenint molt de pes, mentre que l’acolliment familiar, considerat el més adequat per garantir el benestar dels infants, es troba estancat. El nombre d’infants tutelats menors de 6 anys en acolliment residencial augmenta: n’eren 123 el 2020 i 212 el setembre d’aquest any.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *