Bell-lloc d’Urgell commemorarà els bombardejos que va patir a la Guerra Civil

Pla general de finques del terme de Bell-lloc d'Urgell

Pla general de finques del terme de Bell-lloc d'Urgell | LleidaDiari.cat

 

L'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), juntament amb altres entitats del poble ha organitzat tres actes per commemorar els bombardejos que va patir el municipi l'any 1938 durant la Guerra Civil. El pròxim 27 de novembre farà 80 anys que els franquistes van bombardejar el poble causant el pitjor bombardeig a la comarca. Hi va haver 21 víctimes locals, gairebé totes elles mortes en el refugi antiaeri que s'havia adequat a 'la mina', on ara hi ha el Parc Municipal. També van morir una cinquantena de soldats de la rereguarda del front republicà del Segre que estaven replegats al poble després de la desfeta de la Batalla de l'Ebre. Els actes seran una pedalada, la descoberta d'una placa commemorativa i una xerrada. A part de les víctimes mortals, aquell bombardeig va destruir totalment 16 cases i unes 40 més van quedar tocades, a part dels grans forats que van ocasionar les bombes en carrers del poble, on l'any 1936 hi vivien 1.484 persones.

 

Els tres actes que s'han organitzat comencen aquest mateix dissabte 10 de novembre amb una pedalada per visitar espais de la Batalla del Segre que hi ha a tocar del municipi com els búnquers del tossal de Moradilla dels Alamús, el Tossal dels Morts i de la Nora d'Alcoletge, refugis antiaeris, trinxeres, el Centre d'Interpretació d'Alcoletge i la Sala Cultural Macià Polo Verdú. Tot en una jornada de 44 quilòmetres amb bicicleta i amb el guiatge de l'historiador David Sancho. El segon acte serà la descoberta d'una placa commemorativa, a l'entrada del Parc Municipal, el diumenge 25 de novembre a les quatre de la tarda on està previst emular la tràgica tarda del diumenge del 27 de novembre de 1938, quan Bell-lloc d'Urgell va patir el bombardeig mentre els seus habitants feien vida normal entre soldats. Alguns d'aquells soldats estaven jugant un partit de futbol on ara hi ha una benzinera en el moment del bombardeig.

 

Aquells dies, al municipi hi havia instal·lats soldats del Servei d'Intel·ligència Militar sota el comandament del 'Campesino' albergats a la Torre del Gimferrer. També hi havia membres del Cos de ferroviari, Cos d'aviació així com diferents cossos d'exèrcit com carrabiners o fortificadors. Els historiadors creuen que aquell bombardeig es va produir per la gran quantitat de forces republicanes que hi havia aquell dia al municipi. El tercer dels actes serà dimarts 27 de novembre, el mateix dia del bombardeig, i consistirà en una xerrada amb Josep Rubió Sobrepere, de Cervià de les Garrigues, Doctor en Història Contemporània, que explicarà les conseqüències i el perquè els pobles de la demarcació de Lleida van ser bombardejats i com han marcat aquests fets a les vides dels veïns.