«Particularment, aquests significatius esforços dificulten l’emancipació dels joves i la seva capacitat d’acumulació de capital humà, disminueixen la mobilitat geogràfica dels treballadors i provoquen situacions de consum restringit, pobresa i exclusió social», ha enumerat l’entitat liderada per José Luis Escrivá, que insisteix en la necessitat de dissenyar bones polítiques públiques sobre habitatge.
En aquest sentit, el Banc d’Espanya considera desitjable que les mesures adoptades tinguin en compte un «horitzó temporal ampli, involucrin les diverses administracions públiques amb responsabilitat en matèria d’habitatge i posin un focus especial en l’estímul de l’oferta d’habitatge». Encara més, el supervisor del sistema bancari espanyol reclama prioritzar actuacions sobre els col·lectius més vulnerables i considerar altres àmbits que afecten el mercat de l’habitatge com poden ser els relatius al funcionament del mercat de treball, al dinamisme de la productivitat de l’economia i a les polítiques tributàries i de transport.
El Banc d’Espanya descarta que «actuacions aïllades i de curt termini» puguin reduir significativament els actuals problemes d’accés a l’habitatge i reclama impulsar l’oferta. «Hi ha un creixement insuficient de l’oferta d’habitatge de lloguer residencial per absorbir el sostingut augment de la demanda», ha constatat l’organisme. A més, aposta per «continuar avançant» en l’increment del parc d’habitatge públic assequible i en el disseny d’un marc regulador que estimuli l’oferta de lloguer residencial.
“Modesta producció” d’habitatge de lloguer social
L’informe assenyala que en els darrers anys hi ha hagut una «modesta producció» d’habitatge de lloguer social en els darrers anys i avisa sobre la «magnitud quantitativa de l’esforç que suposarà augmentar de forma substancial i sostinguda» la construcció per arribar als objectius marcats.
En aquest sentit, recorda que les administracions públiques espanyoles han anunciat mesures per augmentar el parc d’habitatge assequible i que en pla del govern espanyol passa per construir 184.000 habitatges de parc públic destinar al lloguer social. «El compliment d’aquest objectiu suposaria incrementar de manera notable les xifres recents de producció d’habitatge protegit de lloguer», conclou l’informe de l’organisme regulador.
El 40% dels lloguers a Barcelona són de temporada
Barcelona destaca com una de les ciutats de l’Estat que presenta el percentatge més elevat d’habitatges principals en règim de lloguer (31,1%), amb districtes superant amb escreix aquest percentatge com Ciutat Vella (49,1%), Eixample (35,3%) i Gràcia (34,8%). Entre les 149 ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants, la mitjana de la proporció d’habitatges principals destinats al lloguer se situava en el 17,2% el 2021, amb percentatges inferiors al 10% a Jaén o Huelva, i superiors al 30% a Girona o Eivissa. En paral·lel, i segons les dades dels portals immobiliaris, destaca el ràpid creixement del lloguer de temporada (+55% interanual a mitjans de 2024) i d’habitacions en les principals àrees urbanes.
«Aquest augment del lloguer de temporada ha suposat que aquesta alternativa arribi al 13% de l’oferta total d’immobles en lloguer, amb ràtios que superarien el 40% a Barcelona o el 30% a Sant Sebastià», ha destapat l’informe del Banc d’Espanya signat per Dmitry Khametshin, David López Rodríguez i Luis Pérez García.
D’altra banda, les ofertes de lloguer d’habitacions s’haurien incrementat més d’un 40% en taxa interanual durant el primer trimestre del 2024. «Si bé s’observa un augment pràcticament generalitzat d’aquesta alternativa durant l’últim any, les ciutats de Barcelona, Madrid i València concentrarien fins a un 60% de l’oferta total de lloguer d’habitacions», ha conclòs el Banc d’Espanya.