Comarques

La sequera deixa a la vista aquest poble català que viu sota l’aigua

El baix nivell de l'aigua del pantà deixa veure les restes de l'antiga població submergida als anys 60

Marta Romera
  • desembre 10, 2022
  • 4 min read
La sequera deixa a la vista aquest poble català que viu sota l’aigua

La situació d’extrema sequera que viu Catalunya ha deixat al descobert les restes de l’antic poble de Sant Romà de Sau, engolit pel pantà de Sau ara fa gairebé seixanta anys. Aquesta situació ha fet que l’empresa de serveis culturals Lux Mundi hagi organitzat un seguit de visites guiades per conèixer la història d’aquest indret. La guia és Meritxell Font, informadora de l’Oficina de Turisme de Vilanova de Sau i amb arrels al poble, ja que hi havien viscut els seus avis i el seu pare. «Aquest lloc ha desaparegut físicament, però continua molt viu en la ment de moltes persones», ha expressat en declaracions a l’ACN. Sant Romà de Sau va arribar a tenir més d’una vintena de cases i uns 160 habitants.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

La manca de pluges dels darrers mesos ha fet que el pantà de Sau es trobi al voltant del 19% de la seva capacitat. Això ha provocat que surtin a la llum moltes de les restes del poble de Sant Romà de Sau, que l’any 1962 va quedar cobert d’aigua arran de la construcció de l’embassament de Sau. De fet, es pot veure íntegrament l’església d’aquesta població, que s’ha convertit en una icona i en un dels indicadors de la sequera més populars del país.

 

Aquesta situació ha fet que l’empresa cultural Lux Mundi hagi decidit organitzar un seguit de visites guiades a Sant Romà de Sau de la mà de la historiadora i neta d’antics veïns del poble, Meritxell Font. La guia admet que li fa una il·lusió especial conduir aquestes visites pels seus vincles amb el poble i assegura que el seu objectiu és preservar la memòria d’aquest lloc desaparegut físicament, però molt viu en la ment de moltes persones.

 

Davant d’una vintena de persones, Font ha relatat la història d’aquest indret i ha recordat que les obres de construcció de la presa van iniciar-se als anys quaranta però que, degut a les dificultats de l’època, no es van acabar fins al cap de vint anys. De fet, ha dit, el projecte ja venia de la Segona República i, per tant, durant molts anys els habitants d’aquesta vall ja tenien clar que tard o d’hora això es convertiria en un embassament.

A Sant Romà de Sau van arribar a haver-hi unes 22 cases. Una desena estaven situades al voltant de l’església, mentre que la resta eren masies disseminades. Precisament, una de les masies que arran de l’episodi de sequera ha sortit a la llum és el mas La Riba, la casa de la família de Font. Han sobresortit de l’aigua algunes parets de la finca.

 

La historiadora relata que moltes de les cases no surten a la superfície perquè, arran de la construcció de la presa, el poble es va sortir a subhasta. «El poble sencer va sortir a la venda i el van comprar els tres propietaris més potents de la vall. Van aprofitar tots els elements que van poder de les cases com ara les teules o les bigues i els van fer servir per construir altres cases a Vilanova de Sau o a pobles de la rodalia com ara Rupit», relata Font.

 

Sant Romà de Sau és un punt molt visitat i Font creu que té un punt morbós poder veure un poble que havia estat, però ha deixat de ser. «Desperta molt interès poder tornar a passejar per un poble que va deixar d’existir en un moment determinat», conclou.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *