
Les visites a urgències dels hospitals incrementen any rere any. Els professionals d’aquests serveis van atendre 3.893.183 visites el 2024, un 21% més que el 2021, segons dades facilitades per Salut a l’ACN. El director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, reconeix una situació “tensa” per l’elevada activitat i diu que treballen en un model per “assolir unes formes de pagament adequades” per als hospitals. La Societat d’Urgències demana canvis organitzatius i cuidar els professionals. Un 10% dels pacients a urgències necessita ingrés, fet que explicita una falta de llits no només als hospitals, sinó també en centres sociosanitaris i recursos en atenció domiciliària: la urgència revela sovint necessitats socials.

TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
“Tenim molta activitat, molta afluència de persones, moltes dificultats per intentar treballar amb certa comoditat, oferint seguretat als pacients, que és el que més ens preocupa. Estem en una situació tensa”. Així és com descriu la situació general als serveis d’urgències dels hospitals catalans, més enllà del pic de la grip, el director del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya, Xavier Jiménez, en una entrevista a l’ACN.
Els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents; concretament, 10.637 de mitjana el 2024: 8.598 d’adults, de les quals un 11% necessitarà ingrés, i 2.039 de pediatria, amb un 4,2% que haurà d’ingressar a l’hospital. En total, les urgències als hospitals van apropar-se els 4 milions de visites l’any passat. Una població més envellida i amb més malalties cròniques, que viu cada vegada més sola, i una atenció primària en què falten mans són dos dels principals motius per entendre per què en els darrers anys han augmentat els pacients que ‘truquen a la porta’ de les urgències.
57 minuts de mitjana fins a ser visitat
Pel que fa a les esperes a les urgències, hi ha un primer temps, el de triatge, per discriminar el nivell de gravetat i que se situa en 11 minuts de mitjana segons les dades del 2024. “És un temps molt estable i pensem que és prou raonable”, indica Jiménez. Aleshores hi ha el temps d’assistència, l’estona que passa fins que el pacient és visitat. El 2024, de mitjana, va ser de prop d’una hora: 57 minuts. Aquesta espera a les urgències era inferior el 2010 i pot variar molt segons el centre, tal com va mostrar l’ACN en una anàlisi publicada fa un any amb dades corresponents al 2023.
Amb les dades del 2024 sobre la taula, en aquest cas per regions sanitàries, s’observa que els temps d’assistència més alts són a Barcelona ciutat (64,5 minuts) i el més baix, a Girona (22,9). Després hi ha el temps d’estada a les urgències, és a dir, fins que es resol el motiu de consulta del pacient, amb l’alta al domicili, l’ingrés a planta o la derivació a un altre centre.

Jiménez assenyala que aquest temps “de vegades es pot perllongar en alguns casos i en alguns períodes com a l’hivern” i que “hi ha centres que ho pateixen més que altres”, però deixa clar que els pacients “se’ls està atenent”. “Se li estan fent exploracions complementàries; pot estar esperant un llit per ingressar i, en períodes de molta activitat, hi pot haver dificultats per tenir-ne de lliures. És veritat que de vegades tenim esperes excessives”, admet. Els hospitals tenen una contraprestació quan els pacients estan més de 24 hores a urgències.
Les esperes a les urgències són motiu de vegades de queixa ciutadana. Les enquestes de satisfacció Plaensa, que fa el Departament de Salut, mostren que la valoració del temps fins a veure el metge ha empitjorat, passant d’un 57,6% de satisfacció el 2023 al 55,9% el 2024. Ara bé, la valoració del tracte personal millora i és molt alta, tant dels metges (87%) com de les infermeres (90,6%) i els zeladors (94,2%). La nota global del servei és de 7,18 el 2024 (7,12 el 2023). Una altra remarca que fan els entrevistats és que les urgències amb risc vital reben una atenció molt ràpida, immediata, i que aquests circuits estan molt ben organitzats a Catalunya, gràcies per exemple al Codi ictus o Codi infart.