Confirmen resultats positius d’un fàrmac per la pneumònia causada per la covid
Els resultats s'hauran de confirmar amb nous treballs de més abast
El Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic ha liderat un assaig clínic en fase II per avaluar la seguretat i l’eficàcia de dosis altes del fàrmac Icatbant, per tractar pacients amb pneumònia hipòxica per SARS-CoV-2. Els resultats de l’administració del fàrmac, afegit al tractament habitual, han estat molt positius, tant en la millora clínica dels pacients com en la mortalitat, en la durada de l’hospitalització i els dies de requisit d’oxigen, segons ha informat el centre a través d’un comunicat. Els resultats s’han recollit en un article científic que ha publicat la revista ‘Clincial Infectious Disease’. Aquests, però s’hauran de provar amb nous treballs de més abast.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! 
El fàrmac emprat és un antagonista dels receptors de bradicinina, una molècula vasodilatadora. El medicament està indicat per al tractament dels atacs d’angiodema hereditari per dèficit de C1 inhibidor, que poden provocar la inflamació de diferents parts del cos. La hipòtesi dels investigadors és que la via metabòlica de la bradicinina és essencial en la cascada inflamatòria que pateixen els pacients amb pneumònia per SARS-CoV-2. Per tant, administrar Icatibant a dosis altes podria limitar i/o impedir l’empitjorament clínic dels pacients.
A l’assaig s’han inclòs 73 pacients, reclutats al Servei d’Urgències de Bellvitge, per rebre de manera aleatòria o bé el tractament estàndard únicament o bé aquest més Icatibant. Es tracta de l’assaig clínic més gran fet fins ara amb aquest fàrmac en pacients amb pneumònia per covid-19. La mostra, però és limitada i serà necessari fer un estudi fase III més ampli per confirmar els primers resultats.
El cap del Servei d’Urgències del centre i, el doctor Pierre Malchair, i el doctor Jordi Giol, han apuntat que és probable que els resultats positius estiguin relacionats amb l’elecció correcta del moment d’administració del fàrmac en una fase prou avançada de la malaltia i alhora precoç perquè el pacient no hagi caigut encara en la casaca inflamatòria. De fet, tots els pacients inclosos requerien oxigen, però cap va necessitar oxigenació amb ulleres nasals d’alt flux o ventilació mecànica –en el moment en què van ser inclosos-.
