La solució temporal dels regants del Canal d’Urgell davant la sequera: Construir pous

Malgrat les pluges de la setmana passada i la confirmació d’una dotació de 20 hectòmetres cúbics per a regs de supervivència al canal d’Urgell entre juny i setembre, molts pagesos continuen buscant aigua sota terra i fent pous per poder regar. La inversió d’una obra d’aquestes característiques pot arribar als 30.000 euros i se la paguen de la butxaca per tal d’assegurar el futur de la collita per aquesta campanya, però també per a futures en cas que hi torni a haver restriccions d’aigua. L’aigua es pot trobar a partir dels dos metres i mig de fondària, però alguns pagesos arriben a excavar fins als vuit metres per tal de disposar d’una bona reserva i no córrer el risc de quedar-se sense a mitja temporada.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Un dels pagesos que ha decidit fer un pou per assegurar l’aigua a la seva collita és Ivan Ruíz, responsable de la firma Nouca de Golmés (Pla d’Urgell), que cultiva principalment noguers. El pou que ha encarregat ha de servir per regar una finca de 25 hectàrees i després de quedar-se sense aigua al que ja tenia, ha decidit fer-lo més profund, fins als 8 metres per salvar la campanya actual i les que vindran.

 

La inversió, que va a càrrec seu, inclou l’excavació amb maquinària i materials com tubs així com la seva instal·lació. Ruíz diu que en el seu cas i en ser una finca gran, 30.000 euros estan justificats però reconeix que la majoria dels pagesos del canal d’Urgell tenen parcel·les d’una o dues hectàrees i afrontar una inversió d’aquestes característiques no és possible. Amb la sequera actual, Ruíz ha decidit optar per aquesta alternativa per poder assegurar l’aigua als seus arbres i no perdre la collita d’enguany i fins i tot la del que ve.

 

Ruíz destaca que ell ja compta amb un reg molt tecnificat, però i considera que la modernització del canal d’Urgell és el futur per tal d’estalviar el màxim d’aigua possible davant situacions com l’actual. Això no obstant, avisa que a la zona hi ha molt minifundi, amb finques petites que estan regentades per pagesos grans d’entre 50 i 60 anys que no estan disposats a invertir diners per tecnificar-se. Per això, veu complicada la modernització si no intervé l’Administració. Ell té 31 anys i l’empresa és nova; considera que li queden molts anys de trajectòria al davant i abans d’estar sempre patint en una zona com la del canal d’Urgell, no descarta implantar-se a altres punts més tecnificats com l’Aragó.