Reforma horària, dues paraules de gènere femení

Reforma horària, dues paraules de gènere femení| Núria Marín

 

No desvetllaré cap secret si afirmo que les dones patim la doble i, de vegades, una triple jornada laboral. Les dones catalanes, segons estadístiques recents, dormim menys, fem menys esport, tenim menys temps personal que els nostres companys mascles, o no en tenim gens. Dediquem molt més temps a la cura dels descendents i ascendents, i les tasques de la llar, el que jo en dic la intendència familiar. Les dones patim més que ningú la tirania dels horaris i aquesta mancança de temps acaba repercutint en la nostra salut. El percentatge d’estrès femení, a l’estat espanyol, és dels més alts d’Europa.
 
Aquesta situació és fruit d’una societat estructurada en base a una cultura basada en la diferenciació de rols i en prejudicis obsolets que pressuposen que les dones tenen major capacitat per fer unes tasques concretes. Una dada en aquest sentit, el 85% de treballadors que redueixen jornada laboral, amb reducció de sou, per tenir cura dels seus ascendents són dones, el que suposa una disminució de les seves possibilitats de promoció professional i també una pèrdua de talent (femení) al qual la nostra societat no hauria de renunciar, alhora que transmetem al jovent una més que qüestionable escala de valors. 
 
Hi ha molta feina a fer respecte dels estereotips de gènere però els horaris que actualment tenim a la nostra societat no ajuden. Racionalitzant-los, ens permetrien a dones i homes, desenvolupar-nos en tots el àmbits de la nostra vida. Necessitem la reforma horària, dues paraules de gènere femení.
 
Núria Marín, regidora d’ERC-Avancem a la Paeria