‘Reconfiguració’, el desig de tornar a les aules fet mural a la UdL

Són 2,36 metres per 4,5 m de mural en una paret de la planta -1 de l'edifici Polivalent del campus de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) pintats en un dia i mig.

 

L'han titulat Reconfiguració, perquè segons explica l'Andrea Asensio Díaz, cadascú haurà de «reconfigurar-se» davant les conseqüències de la pandèmia, de les limitacions, emocions i desitjos viscuts durant el confinament, com ara el de tornar a les aules i deixar enrere les pantalles digitals com a única finestra al món exterior.

 

[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]

 

L'Andrea és una de les alumnes de 4t del grau en Educació Primària-menció atenció a la diversitat que, juntament amb Sonia Carbajal Bonjoch, Maria Copons Fornos, Ana Cristina de Ramon, Helena Escuder Vega i Mercè Bernadó Cerqueda, han vist fet realitat el seu projecte en el marc Espai Híbrid de l'assignatura Educació a la diversitat II que imparteix la professora de la UdL, Glòria Jové, gràcies a la col·laboració de l'artista lleidatà, Aka Modesto -exalumne també de Jové- i que es defineix com un simple intermediari en tot aquest procés «tan interessant en equip», afirma.

‘Reconfiguració’, el desig de tornar a les aules fet mural a la UdL

'Reconfiguració', el desig de tornar a les aules fet mural a la UdL | UdL

 

Les alumnes han seguit pel casc antic de Lleida els rastres del confinament

Des d'inici de curs i malgrat les dificultats per la COVID-19, les alumnes han seguit pel casc antic de Lleida els rastres del confinament tot inspirant-se en què els suggerien les exposicions The End of Innocence, de Mat Collishaw, i A la Derriba, de Juan López explica Jové.

 

En aquest procés van descobrir els grafits d'Aka Modesto que donaven veu a microhistòries que havien quedat silenciades en època de pandèmia i, a partir de contactar-hi, van explorar altres llenguatges d'expressió i aprenentatge, com ara Instagram i els murals.

 

Recollint testimonis d'altres universitaris, les autores del projecte Finestres a la derriba van triar la gàbia i la finestra com a protagonistes del seu relat.

 

«Ens sentíem engabiades en aquesta època, assegudes diverses hores del dia davant d'una 'finestra digital' que tot i que ens facilitava connexions amb diferents mons ens va fer adonar de l'anhel de la realitat, de les vivències reals que ens aporten les finestres físiques i que suposen espais de llibertat i connexió amb l'exterior», expliquen.

 

En col·laboració amb Aka Modest

En col·laboració amb Aka Modest -artista seleccionat recentment pel projecte Javelina de La Panera-, van realitzar el disseny del grafit que finalment s'ha pogut pintar a l'edifici Polivalent, gràcies a la col·laboració de Sorigué, del personal de campus i els vicerectorats d'Infraestructures i de Cultura i Extensió Universitària.

 

Mostra que hi ha darrere el mur, l'exterior del campus, com si fos una finestra real. «Així reivindiquem el desig i la necessitat de tots els estudiants de poder deixar les classes virtuals a través de les finestres digitals per tornar a les classes presencials i poder mirar per les finestres físiques».