Unes 200 persones s'han concentrat aquest divendres davant del Consell Comarcal de Garrigues, a les Borges Blanques, aprofitant la visita del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. La meitat eren detractors i l'altra meitat favorables al projecte de la nova Tracjusa de Juneda, a les Garrigues. Els primers rebutgen que la planta pugui reobrir utilitzant la crema de residus urbans com a combustible, mentre els altres defensen la necessitat de posar-la en marxa de nou per poder tractar els purins que generen els ramaders de la zona. Després de reunir-se amb les dos parts, Rull ha deixat clar que la qüestió «no va de residus sinó que va de purins i de la contaminació que pateixen molts aqüífers a Catalunya». El conseller s'ha compromès des de Territori i Sostenibilitat a treballar conjuntament amb Agricultura per trobar «la millor de fórmules» perquè la planta pugui tornar a funcionar sent viable i, per tant, a tractar de nou dejeccions ramaderes.
Un centenar de partidaris i un altre centenar d'opositors al projecte de la nova Tracjusa s'han concentrat aquest divendres a la tarda davant a les Borges Blanques. Els defensors, bàsicament ramaders, han volgut fer visible la necessitat de la reobertura de la planta tancada arran de la retallada estatal a les renovables, per tal de poder gestionar els purins que es generen a les granges de l'entorn. Per la seva banda, els detractors del projecte han expressat el seu rebuig pel fet que la instal·lació reprengui l'activitat fent servir la crema de residus com a combustible per a l'assecatge dels purins, amb els efectes per a la salut de les persones de l'entorn que això podria comportar, segons asseguren aquests darrers.
Ambdues protestes paral·leles han coincidit amb la visita al Consell Comarcal de les Garrigues del conseller Josep Rull, al qual cadascuna de les parts ha fet arribar les respectives inquietuds entorn al projecte. El secretari general d'Ipcena i membre de la plataforma Aturem la incineradora de residus a Juneda, Joan Vàzquez, s'ha qüestionat que si les plantes de tractament de purins de Miralcamp i Alcarràs –que de la mateixa manera que Tracjusa van tancar fa més de tres anys- poden reobrir funcionant amb gas natural, també ho hauria de poder fer la de Tracjusa. Per Vàzquez, d'alternatives per com gestionar els purins, n'hi ha, però també ha volgut deixar clar que «els residus s'han de reciclar», per tal d'assolir l'objectiu d'arribar al 50% de reciclatge l'any 2020 com fixa Brussel·les.
Per la seva banda, el president de l'associació Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) –que promou la reobertura de Tracjusa- Eduard Cau, ha defensat que el 27% de la riquesa de la comarca de les Garrigues ve generada per la ramaderia i ha acusat la plataforma de fer «demagògia» i «d'explicar falsedats», ja que el projecte «no és excloent per altres activitats com ara el turisme o pel sector de l'oli». Així mateix, ha explicat que darrere el projecte de la nova Tracjusa «hi ha un col·lectiu» i ha defensat la necessitat per a l'activitat ramadera de la comarca «poder trobar solucions als purins».
Tot i això, Cau ha reconegut que l'avantprojecte del govern espanyol per a la tornar a establir primes per a la producció d'electricitat a partir de la cogeneració deixaria fora a aquelles instal·lacions amb més de 15 anys, com seria el cas de Tracjusa. Per tant, ha assegurat que la planta no seria viable si reobrís utilitzant gas natural com a combustible com anys enrere. Els promotors de la nova Tracjusa tenen previst presentar el pròxim 24 de febrer les conclusions de l'estudi encarregat a l'ambientòleg Ramon Folch, que segons ha avançat Cau «avalen el projecte» que preveu la crema de residus.
Després de reunir-se amb les dues parts, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha deixat clar que «això no va de residus sinó que va de purins» i ha remarcat la contaminació que actualment pateixen molts aqüífers a Catalunya. Josep Rull s'ha compromès a treballar amb conjuntament amb el Departament d'Agricultura per tal de trobar «la millor de les alternatives i la millor de les fórmules» que permeti que Tracjusa pugui ser viable econòmicament i pugui tornar a donar sortida a les dejeccions ramaderes de la zona. «Farem acompanyament per tal que hi hagi el màxim nivell de consens», ha assegurat el responsable del Govern.
