Categories: Lleida

Nova producció de l’Orfeó Lleidatà com a cor resident del Teatre la Llotja

Imatge de la Llotja, Lleida. / Ajuntament de Lleida

Després de l’estrena al Teatre de la Llotja de Lleida, Òpera a les Venes viatja pels camins del Canal d’Urgell amb quatre estrenes en el marc de l’àrea geogràfica que rega el canal (Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i les Garrigues). Per raons de logística, hi ha una adaptació de la producció per facilitar que pugui ser acollida en els respectius teatres i equipaments comarcals. En aquest cas és sense orquestra i amb el pianista Bernat Bonjorn.

Pròximes dates:
– 1 de juny al Teatre l’Amistat de Mollerussa (el Pla d’Urgell)
– 7 de juny al Teatre Armengol de Bellpuig (l’Urgell)
– 8 de juny a la Sala 1 d’Octubre de Ponts (la Noguera).

NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

DUES CELEBRACIONS I UNA GRAN ALIANÇA D’AGENTS CULTURALS DE PONENT

ÒPERA A LES VENES és la nova producció de l’Orfeó Lleidatà com a cor resident del Teatre la Llotja que impulsa la Fundació Canals d’Urgell, en el marc dels 60 anys de la concessió de la titularitat dels Canals d’Urgell a la Comunitat General de Regants, a la qual s’hi ha sumat l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Compta amb la col·laboració especial del Teatre de la Llotja en el marc del seu 15è aniversari i el suport de la Diputació de Lleida-IEI i la Generalitat de Catalunya. ÒPERA A LES VENES és un viatge musical pels camins d’aigua de Ponent, on per primer cop, sonarà una de les històries més grans de Catalunya i d’Europa, el Canal d’Urgell. Una de les obres mundials més importants i transformadores del segle XIX que converteix el que era un desert en vida: aigua. Inspirada en el llibre ‘Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal’ de Francesc Canosa, explica amb grans escenes corals del repertori operístic un projecte colossal.

UNA PRODUCCIÓ INNOVADORA, MULTIDISCIPLINAR I AMB ACCENT LLEIDATÀ

L’espectacle escènic-musical té com a punt de partida una adaptació del llibre ‘Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal’ feta pel propi autor, Francesc Canosa, amb guió de Berta Lacruz, en una posada en escena multidisciplinar que integra elements de dansa, teatre i audiovisual.
ÒPERA A LES VENES és la nova proposta de l’Orfeó Lleidatà com a cor resident del Teatre de la Llotja, en coproducció amb l’Orquestra Simfònica Julià Cabonell i amb la participació de la mezzosoprano lleidatana Marta Infante.
Amb direcció musical de Xavier Pagès-Corella i direcció escènica de Dani Coma, inclou també la participació de Santi Serratosa i Jana García (percussió corporal i dansa), l’actriu Begonya Ferrer i l’audiovisual de la productora Kionalia. La direcció de la producció és del Pol Pastor.

UNA BANDA SONORA AMB EL GRANS ÈXITS OPERÍSTICS DE L’ÈPOCA

La banda sonora de l’espectacle, amb l’òpera com a gran protagonista, serà interpretada per l’Orfeó Lleidatà, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell i la mezzosoprano Marta Infante. Consistirà en un recull d’obres d’autors coetanis a la construcció del Canal d’Urgell amb grans cors d’òperes de Verdi, Puccini, Saint-Saëns i Bizet com el Va, pensiero de Nabucco, al Gloria all’egitto d’Aida o el cor de Gitanos de Il trovatore, l’òpera que va inaugurar el Teatre de la Llotja ara fa 15 anys, amb parts solistes i instrumentals, com l’havanera de Carmen o el poema simfònic El Moldava de Smetana. També hi haurà un fragment de Cançó d’amor i guerra i en clau local, l’estrena d’un arranjament per a cor i orquestra dels Goigs a la Verge del Remei.

PROGRAMA MUSICAL

A les estepes de l’Àsia central, A. Borodin
Cor de Gitanos de Il trovatore, G. Verdi
Stride la vampa de Il trovatore, G. Verdi
Gloria all’egitto d’Aida, G. Verdi
Va, pensiero de Nabucco, G. Verdi
Mon coeur s’ouvre à ta voix de Samson et Dalila, C. Saint-Saëns
Cor de boca closa de Madame Butterfly, G. Puccini
Evocació al Pirineu de Cançó d’amor i de guerra, R. Martínez Valls
Habanera de Carmen, G. Bizet
Goigs a la Verge del Remei, L. Millet (arr. Bernat Giribet)

FITXA ARTÍSTICA GIRA

Cor de l’Orfeó Lleidatà
Bernat Bonjorn, pianista
Pol Pastor, director del cor de l’Orfeó Lleidatà i director de la producció
Marta Infante, mezzosoprano
Begonya Ferrer, actriu
Santi Serratosa i Jana García, percussió i dansa
Francesc Canosa Farran, autor del llibre ‘Aigua a les venes. Crònica
d’un miracle català universal’ i idea original de l’adaptació
Berta Lacruz, guionista
Kionalia, producció audiovisual
Pelai Molins, direcció tècnica
Dani Coma, direcció escènica

ART, CULTURA, PAISATGE, TURISME, GASTRONOMIA I PRODUCTE LOCAL AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN

En el marc de l’estrena absoluta al Teatre de la Llotja de Lleida, s’organitzarà un esdeveniment especial a la plaça de davant el teatre amb una gran mostra dels productes, amb DO, dins de l’àrea d’influència dels Canals d’Urgell. Així el públic que assistirà a l’espectacle podrà passejar entre les parades on s’exposaran els productes que es produeixen a les cinc comarques regades pels Canals d’Urgell –Noguera, Urgell, Pla Urgell, Garrigues i Segrià- i que són fruit de l’arribada de l’aigua a través de la gran infraestructura.

EL CANAL D’URGELL, UNA HISTÒRIA D’AIGUA, TERRA I SANG

ÒPERA A LES VENES és una oportunitat d’utilitzar l’art i la cultura com a vehicle i altaveu per conèixer d’on venim, valorar el que tenim, el que fem, el que produïm i sobretot per a projectar-nos cap al futur com un territori innovador, capaç d’afrontar els grans reptes globals.
Els Canals d’Urgell és la infraestructura hidràulica més important construïda a la Catalunya del segle XIX, amb capital privat (burgesia barcelonina, fills de l’Urgell) que transforma a tots els nivells, agronòmic, paisatgístic, econòmic, social i cultural la plana de Lleida, la plana de l’Urgell, el ponent català. Les dades parlen per si soles: 323 km de canals principals, 2.700 km de xarxa secundària, 72.000 ha regades, abastaments a 100.000 persones, 121 municipis, 180 indústries o 1.500 explotacions ramaderes.
A nivell agronòmic, el Canal d’Urgell és la infraestructura que permet el canvi de secà a regadiu, que permet que, amb el temps i l’aprenentatge, aquella societat empobrida, amb mancances i sobretot molt lligada a les tradicions antigues sigui capaç d’evolucionar, de canviar i sobretot de produir. Una producció de qualitat que ha permès que les cinc comarques regades pels Canals d’Urgell passin a ser el rebost de Catalunya amb unes produccions elevades i uns productes excel·lents.