Primers canvis en la reforma de les pensions

El govern espanyol i els agents socials continuaran dilluns la negociació sobre la reforma de les pensions després que el Ministeri de Seguretat Social els l’hagi presentat en una trobada aquest divendres. Fonts del Ministeri han explicat que la reunió ha estat «molt productiva» i han defensat que la proposta «garanteix la sostenibilitat del sistema». Els sindicats han valorat positivament el plantejament pactat en el si de l’executiu i amb la Comissió Europea mentre que la patronal s’hi ha oposat frontalment. La proposta implica que en els pròxims vint anys es permeti triar entre dues opcions per al període de còmput: Els últims 29 anys de carrera descartant els dos pitjors o els últims 25, que és l’esquema actual.

Aquesta possibilitat de triar es desplegarà progressivament durant 12 anys a partir de 2026. Des del Ministeri defensen que «beneficiarà especialment els treballadors amb carreres irregulars».

Més contribució dels salaris alts

Pel que fa a l’objectiu de reforçar els ingressos del sistema, la proposta planteja incorporar ingressos de les rendes altes a través d’un augment progressiu de les bases màximes de cotització i establir una quota de solidaritat.

Aquesta segona opció implica que la part del salari que queda per sobre de la base màxima, que ara està exempta de cotització «contribueixi a la sostenibilitat del sistema». La quota serà de l’1% el 2025 i anirà augmentant 0,25 punts per any fins a arribar al 6% el 2045.

Pel que fa a l’increment de les bases màximes, es farà entre 2024 i 2050 sumant a la quantia anual de l’IPC una de fixa d’1,2 punts percentuals. Les pensions màximes també es revaloritzaran, però a un menor ritme. Se’ls sumarà l’IPC anual i un increment addicional de 0,0115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Mecanisme d’equitat intergeneracional

Un altre element introduït és en l’aplicació del mecanisme d’equitat intergeneracional. Es tracta del mecanisme que substitueix el factor de sostenibilitat que havia estat vigent des del 2013, que enguany ja suposa una cotització addicional del 0,6% per garantir la sostenibilitat del sistema davant l’increment de pensionistes de la generació del ‘baby boom’. Passarà dels 0,6 punts percentuals actuals a 1,2 el 2029 a un ritme d’augment d’una dècima l’any.

Pensions mínimes

Pel que fa a les pensions mínimes contributives, s’estableixen mesures perquè la quantia s’aproximi al 60% de la renda mitjana prenent com a referència l’evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, que assoliria entre 2024 i 2027 el 60% de la renda mitjana corresponent a una llar de dos adults. Per a les no contributives s’estableix un procés similar fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.

Bretxa de gènere

En matèria de gènere, es millora la compensació de les llacunes de cotització de les dones treballadores per compte aliè a partir del mes 49 de buit i fins al mes 60 (el cinquè any) amb una compensació del 100% de la base mínima i del 80% entre el mes 61 i el 84 (del cinquè al setè any). A més, el complement de bretxa de gènere tindrà un increment del 10% addicional a la revalorització anual en el bienni 2024-2025.

Els sindicats avalen les línies generals

CCOO i UGT han valorat positivament la proposta en un comunicat difós després de la trobada. Els sindicats expliquen que ara hauran d’analitzar «amb detall» el text que han rebut per contrastar que «respon correctament al contingut de les negociacions mantingudes en els últims mesos».

La patronal s’oposa a la reforma

En un altre comunicat, la CEOE ha rebutjat la proposta «Mostrem la nostra més frontal oposició», afirma la patronal, que la veu «populista» i denuncia «voracitat recaptatòria» de l’executiu de Pedro Sánchez. «El sosteniment del sistema es fa recaure en els treballadors i les empreses del país mitjançant un augment generalitzat de cotitzacions que minvarà els salaris de tots els treballadors i incrementarà els costos laborals posant en perill la creació de llocs de treball», afirma l’organització empresarial.