L’estrena de l’any al pavelló 11 de setembre ha vist un Pons Lleida disputant un dels seus millors partits dels darrers temps. No tant perquè el parquet de la capital del Segrià hagi viscut un duel d’alt voltatge amb final de pel·lícula, com sí ha passat altre cops; sinó pel ventall de recursos corals i d’individualitats que l’equip ha demostrat. I és que val a dir que el Voltregà ha fet un bon partit, però els homes d’Edu Amat han estat molt millors. A més, les ocasions clares que els osonencs generaven, que no han estat poques i algunes de ben clares, es topaven contra un Javi Sánchez que, de nou, ha signat una gran actuació sota pals.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
De fet en aquest duel, en la pràctica totalitat dels aspectes més determinants en un partit d’hoquei patins, han estat tots del costat dels lleidatans. Per exemple, una ràpida blava als 2 minuts i escaig al jugador visitant Jordi Burgaya ha permès a Nico Ojeda avançar els seus amb la directa. I poc després Fran Torres ampliava distàncies quan encara no s’havien disputat ni 4 minuts de joc. Al 9 de la primera el Voltregà retallava distàncies amb el gol d’Àlex Rodríguez. Però al minut 21, una blava a l’osonenc Gerard Teixidor tornava a permetre que Nico Ojeda marqués de nou de directa. Aquesta nova renda de dos gols amunt favorable als homes d’Edu Amat ha durat ben poc, i és que només servir, 6 segons després del gol llistat, el Voltregà marcava arran d’un llançament llunyà que situava el 3-2 amb el que s’anava al descans.
Aquest resultat de l’aturada podria haver estat diferent si el jugador visitant Àlex Rodríguez hagués transformat la directa que disposava 3 segons abans de la pausa que arribava arran d’una blava a Nuno Paiva. Javi Sánchez sota pals aturant amb el casc no permetia al Voltregà posar taules a l’electrònic. La mala sort osonenca s’accentuava quan, ja a la represa, amb un Pons Lleida amb un jugador menys en pista per l’esmentada blava, no només aguantava el marcador sinó que l’ampliava amb el tercer gol de Nico Ojeda quan només s’havien disputat 32 segons del segon acte. El Voltregà, tot i aquest nou cop tan dolorós anímicament que posava un 4-2 al lluminós, plantejava un joc molt més vertical i agosarat que li donava resultat pel que fa a ocasions. Aconseguia, a més per primer cop portar durant algunes estones de corcoll a la defensa llistada, amb ocasions clares però sense el premi del gol. De fet no només no arribava de la seva banda sinó que el marcador es mouria per tornar a sumar un gol del Pons Lleida, en aquest cas obra de Nuno Paiva al 18 de la segona amb una jugada marca de la casa.
El portuguès enfilava una diagonal a tres quarts de la pista a la dreta de l’atac que culminava amb un imparable míssil que situava el 5-2 a l’electrònic de l’11. La renda la feia més gran Nico Ojeda amb el seu quart gol. Aquest l’aconseguia recollint davant el porter local una bola perduda fruit d’una bona jugada individual de Sebas Moncusí. Àlex Rodríguez, a 2 pel xiulet final maquillava el marcador amb una contra que situava el definitiu 6-3.
El pequeño Nicolàs
El més petit de la casa és el més gran de l’equip. Nico Ojeda amb el pòquer de gols d’aquest diumenge, no només avala ser una de les peces més importants del Pons Lleida sinó que és també un dels jugadors més valuosos del conjunt de l’Ok Lliga. El seu talent anotador l’ha situat en aquesta 12 jornada com a pitxitxi de la categoria empatat amb dos jugadors del Barça, Ferran Font i Pablo Álvarez. Poc li ha faltat a l’argentí de tenir aquest títol en solitari perquè als instants finals ha disposat d’una nova directa que no ha transformat en marxar-li la bola per ben poc.
Tombita on fire
Una altra nota positiva de la jornada ha estat la figura de Fran Torres. En Tombita ha tornat a certificar el moment dolç en el que es troba immers. Ha marcat en els darrers 5 partits disputats (3 en lliga i 2 a Europa) sumant en aquests 5 duels 9 gols, és a dir, amb una mitjana de quasi 2 gols per partit. A més, el jugador cedit enguany pel Liceo en aquests mateixos darrers partits està adquirint molt més protagonisme en el joc llistat creant moltes ocasions pels lleidatans. I és que a en Fran Torres se’l veu amb molta més confiança cosa que provoca que generi moltes més dificultats als rivals en defensa.
L’ull de’n Chino
Una de les imatges que no han passat desapercebudes als aficionats llistats ha estat l’ull esquerra del jugador del Pons Lleida, António Miguélez. Aquest estava fortament unflat arran d’una pilotada que rebia aquest divendres a l’entrenament. El mateix “Chino” ha explicat que, tot i l’aparatós del cop i la imatge impactant, hi veia perfectament. De fet, el bon partit que ha signat corrobora el que asseverava abans del xiulet inicial.
Forts a la part alta
Aquest resultat permet al Pons Lleida fer-se fort a la quarta posició de la general. Com diuen de forma planera els aficionats a aquest esport, en la primera de les posicions de la lliga dels “mortals”, és a dir, després dels 3 grans de la competició.
Copa quasi tancada
Aquesta penúltima jornada abans de l’equador de la competició, ha deixat quasi tancada la participació d’equips a la Copa del Rei d’enguany que se celebrarà del 6 al 9 de març al pavelló Joan Ortoll de Calafell. Només resta per definir si serà el Pons Lleida cap de sèrie o ho serà l’Igualada.
