Les pluges de finals d’estiu salven una temporada de bolets que es preveu «bona»

Les previsions meteorològiques fan preveure una temporada «bona” de bolets amb una producció mitjana d’entre 50 i 60 kg per hectàrea. Les pluges i les tempestes de finals d’estiu han salvat la temporada: «Si no hagués plogut, no estaríem collint absolutament res», assegura a l’ACN l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Juan Martínez, que fa anys que estudia aquests fongs.

 

Tanmateix, Martínez recorda que les tempestes han estat molt localitzades i per això «cal fer una feina d’investigació prèvia per saber on ha plogut i anar-los a buscar allà». Les pluges també han avançat la temporada uns quinze dies. «S’han recuperat les dates de principis-mitjans d’agost, feia dècades que no passava», ha subratllat.

 

L’investigador del CTFC expert en micologia, Juan Martínez, recorda que aquest és el tercer any més sec del segle, i això feia preveure una afectació en la producció de bolets. Això no obstant, les pluges de finals d’estiu han fet que «els fongs hagin estat molt ràpids i hagin aprofitat molt bé tota aquesta aigua». Així doncs, la temporada es preveu bona amb una producció «normal».

 

Optimisme al Berguedà

L’afany dels bolets fa que, des de fa unes setmanes, les carreteres del Berguedà es col·lapsin de cotxes durant el cap de setmana. I això comporta resignació entre alguns berguedans, i optimisme entre aquells que es dediquen al turisme i a la restauració. Ramon Minoves, president de la Penya boletaire de Berga, pronostica una temporada de bolets «bona» en aquelles zones on ha plogut més, sobretot al nord de la comarca.

 

El president de la Penya boletaire de Berga defensa que tothom tingui accés al bosc per anar a buscar bolets, però ha fet una crida al civisme dels boletaires. «Alguna regulació s’ha de fer, però no estem d’acord en prohibir», subratlla.

 

El cep, el gran protagonista

Pel que fa a les espècies, Martínez ha indicat que aquest any el cep serà «el rei». «Li encanta que hi hagi calor i aigua, i al Pirineu ha tingut precisament això», ha subratllat. A més, tot fa preveure que també sigui una bona temporada per al rovelló.

 

Al Ripollès, una de les zones on ha plogut amb més freqüència durant les darreres setmanes, ja han constatat aquesta tendència. Josep Comamala, boletaire i veí de Setcases, confirma que el «cep» ha sigut l’estrella d’aquesta temporada. «Com la sortida que va fer, no és gaire normal; he vist gent amb dos cistells plens de ceps i el rovelló, ara últimament n’ha sortit però menys», explica. Creu que això ha provocat un efecte crida, amb aglomeracions de gent a la muntanya. «Dissabte passat, vaig contar 160 cotxes entre Espinavell i Setcases», recorda. Malgrat tot, no creu que sigui negatiu i que, en general, «tothom en diu bé», sobretot la restauració.

 

Crida al civisme al Ripollès

La Mercè Camps és una boletaire de Verges que ha tornat amb el cistell mig buit. «Fa dues setmanes en vam trobar més», admet. Aquest cop ha vingut en dilluns i, després del cap de setmana, el bosc està «més remenat» i amb molt pocs bolets. Malgrat tot, es dona per satisfeta: «De frustrada res, n’hem trobat, hem fet cames, ens hem airejat pujant muntanya amunt pel Ripollès, això és el que venim a buscar». La mateixa sensació té en Josep Maria Font, també de Verges. «He anat a passejar el cistell, però el terreny està bé i se’n faran més, tornarem a venir», afirma.

 

D’altres, en canvi, no són tan optimistes. «És un any bo, va començar bé, però no sé si és degut a la manca de pluges o a la gran quantitat de boletaires, que ha afluixat molt, no n’hi ha gaires ara», diu Narcís Vidal, boletaire de Torroella de Montgrí. Ha caminat moltes hores per una zona que acostumava a haver-n’hi i lamenta haver-se trobat un bosc «molt brut i remenat, ple de plàstics i llaunes». Creu que caldria regular l’accés al bosc i multar els incívics. Des del seu punt de vista, «el bosc no absorbeix tanta gent».

 

En Jordi Purrà és un boletaire d’Arenys de Munts, que es coneix bé la zona. Torna amb pocs bolets. «Quatre rampoines, sobretot camagrocs». Es queixa que la majoria del que han trobat ja estaven arrancats i no els havien ni collit. Creu que no hi ha prou coneixement del bosc i que alguns boletaires s’emporten totes les mides i classes, impedint que el bosc es regeneri. «Fins que no torni a ploure, no tornaran a sortir bolets», conclou.