Si la dependència energètica per part de la Unió Europea de l’exterior era un fet, la guerra d’Ucraïna ho ha fet encara més evident. Des de l’inici del conflicte, la inflació als vint-i-set ha assolit xifres rècord, impulsada sobretot per l’alça dels preus dels combustibles fòssils. I per posar fi a aquest greuge, el club comunitari ha impulsat mesures de tota mena. Incrementar les reserves de gas, reformar el mercat elèctric o buscar nous socis per desconnectar de Rússia han estat algunes de les iniciatives impulsades dins un ampli paquet que, alhora, ha derivat en intensos debats entre estats. Eurodiputats i experts celebren la contundència de les actuacions i en destaquen el caràcter unitari, però consideren que queda feina per fer.
Bona part de l’estratègia de la Unió Europea per posar fi a la dependència energètica de Rússia està emmarcada dins el pla REPowerEU, una iniciativa presentada el maig passat i que preveu una inversió de 210.000 MEUR fins al 2027. L’objectiu del projecte és doble, ja que també té com a objectiu respondre a la crisi climàtica i accelerar en el desplegament d’energies renovables.
Sota aquest pla, les mesures adoptades per part de la UE des de l’esclat de la guerra han estat múltiples. Amb el conflicte, els estats membres han buscat nous socis comercials, incrementant la demanda de Gas Natural Liquat (GNL) procedent dels Estats Units, Canadà i Noruega. També s’han intensificat les converses amb països com Egipte, Israel, s’ha reprès el diàleg amb Algèria, s’han arribat a acords de coordinació amb compradors com la Xina, el Japó i Corea i s’ha explorat la possibilitat d’assolir noves enteses amb Nigèria, Senegal o Angola.
Un altre dels pilars dins el REPowerEU ha estat la norma que ha obligat els vint-i-set a mantenir uns nivells de reserves de gas per sobre el 90%. Aquest darrer hivern, el club comunitari va aconseguir amb escreix l’objectiu, tot i que els experts alerten que el gran repte serà l’hivern vinent.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
En paral·lel, la Comissió Europea va plantejar un pla per reduir la demanda de gas, tant a les llars com a la indústria, almenys del 5%. També es van impulsar mesures per simplificar els permisos per instal·lar potència renovable, projectes per accelerar la posada en marxa d’infraestructures destinades a l’hidrogen verd -batejat com a pla IPCEI Hy2Tech- i nous impostos que graven els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques.
Sense dubte, una de les qüestions més mediàtiques va girar al voltant dels topalls. Amb l’excepció ibèrica en marxa, fixar un preu màxim al preu del gas al conjunt de la Unió Europea va ser tot un repte. De fet, aquesta ha estat una de les poques mesures que s’ha hagut d’adoptar per majoria qualificada, ja que països com Àustria o els Països Baixos es van mostrar àmpliament reticents.
I a la llarga llista, també cal afegir-hi l’embargament a les exportacions del petroli rus, les sancions a Moscou, mesures fiscals en l’àmbit nacional -com ara la bonificació sobre els carburants a l’Estat- i la taxonomia verda, el sistema -no exempt de polèmica- per classificar quines inversions es poden considerar sostenibles.
