Lleida

7 de cada 10 persones ateses per la Creu Roja a Lleida experimenten algun tipus de soledat

Detecten que el grup d'usuaris que se senten més sols tenen entre 41 i 50 anys

Marta Romera
  • novembre 15, 2022
  • 3 min read
7 de cada 10 persones ateses per la Creu Roja a Lleida experimenten algun tipus de soledat

7 de cada 10 persones ateses per la Creu Roja experimenten algun tipus de soledat i, d’aquestes, el 15% admeten patir soledat greu o molt greu. Els col·lectius més vulnerables presenten uns indicadors de soledat superiors a la mitjana i, si conflueixen 2 o més factors de vulnerabilitat, la soledat augmenta exponencialment.

 

Els indicadors més alts de soledat es donen en el grup d’entre 41 i 50 anys, amb un 79,3%, mentre que els indicadors més baixos, entre les persones més grans. Aquestes són algunes de les conclusions del primer informe de L’Observatori sobre ‘Soledat no volguda’, elaborat a partir de les enquestes fetes de febrer a maig de 2022 a 1.511 persones ateses per la Creu Roja, 300 d’elles de la demarcació de Lleida.

 

L’informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió, marginació social o vulnerabilitat (migrants, persones amb malaltia o discapacitat, aturades o mares monoparentals). Es tracta, per tant, d’una problemàtica que no afecta únicament les persones grans, tot i que la majoria d’estudis i els recursos per pal·liar-la s’han centrat en aquest col·lectiu.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

El sentiment de soledat no es dona necessàriament en persones que viuen soles i està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, més de la meitat de persones enquestades consideren que viure sol no és bo o que té més inconvenients que avantatges, mentre que el 48,3% en fan una valoració positiva. La visió de viure sol és més desfavorable entre els homes i aquesta diferència es fa més acusada amb l’edat.

 

L’informe també destaca que el 83% de les persones no disposen de cap mena de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l’edat i a partir dels 80 anys, gairebé el 60% reben algun tipus de servei. De fet, les persones grans són també les que poden comptar amb xarxa més propera davant una necessitat puntual de suport o d’acompanyament.

El paper de les noves tecnologies

Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d’interactuar amb els altres. En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions i eines com WhatsApp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres persones. L’ús varia en funció de l’edat i són els grups d’edat més jove els qui les utilitzen molt o força.

 

De fet, segons l’informe, el 25,8% de les persones consideren que les noves tecnologies poden ajudar a millorar la qualitat de vida i aquest percentatge s’enfila fins al 47% entre aquelles que tenen accés a Internet. Les persones que les utilitzen molt o força presenten indicadors de soledat més baixos que els que les utilitzen poc o només ocasionalment.

 

Així i tot, les persones que es relacionen principalment de manera virtual presenten uns indicadors de soledat més elevats. El fet que les xarxes socials i la tecnologia no puguin substituir les emocions i les sensacions provocades pel contacte físic amb altres persones podrien justificar aquesta situació, recull l’informe.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *