Ha estat segurament el pitjor ministre d’Educació d’ençà de la restauració de la democràcia. Però el president Rajoy ha decidit premiar la seva tasca amb un ben remunerat càrrec davant l’OCDE. La nova feina l’haurà de desenvolupar a París, ciutat on casualment treballa la seva companya sentimental. Que no es pugui dir que el govern no malda per la conciliació i el reagrupament familiar dels seus ciutadans. Més enllà d’aquestes menuderies, Wert se’n va però la seva llei es queda. En aquest inici del nou curs escolar es parla, i molt, del desplegament de la LOMCE, ara als cursos senars de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.
A Catalunya, la reforma educativa del ja exministre ha forçat el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO que ha estat presentat el passat dia 25 d’agost. Segons la consellera Rigau, els canvis afecten més les metodologies amb què s’ensenya a les aules que no pas cap altra cosa, tot volent donar a entendre que aquí la LOMCE arriba com un oreig suau que fa que la seva implantació amb prou feines es noti. Però resulta que la Religió esdevé matèria avaluable i ha calgut improvisar una matèria alternativa –Cultura i Valors Ètics- , que ha desaparegut l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, que aquest curs 2015/2016 l’alumnat de 6è de Primària haurà de passar les proves externes dissenyades pel Ministeri, que ha calgut augmentar l’assignació horària de Matemàtiques a 3r d’ESO per esquivar la segregació prematura que preveu la nova llei, que s’ha canviat la composició de la comissió que escull els directors i les directores dels centres educatius fent-la menys democràtica i equitativa, que han estat modificades les atribucions dels Consells Escolars atorgant-los un paper merament consultiu, etc.
En definitiva, i malgrat l’opinió de la Conselleria, la llei Wert s’ha imposat també a Catalunya perquè més enllà del tema de la llengua el Departament d’Ensenyament combrega amb multitud d’aspectes amb la nova norma estatal. I és que la LOMCE s’inspira en molts aspectes en la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya de 2009. Però tornant a l’home que tenia com a pretensió “españolizar a los niños catalanes”, que negava a l’etapa 0-3 la condició d’etapa educativa en considerar-la un mer recurs de conciliació laboral i familiar i que afirmava que “la comunitat educativa no pot ser una comunitat democràtica perquè el procés educatiu no és democràtic”, sempre serà recordat per les seves retallades i el seu propòsit ocult: precaritzar l’escola pública i empènyer les famílies amb possibilitats cap a l’escola privada. Wert ha resultat extremista en les formes però el seu programa -la seva Llei- és el de la dreta de sempre: retallar i precaritzar, per a privatitzar i adoctrinar. Un projecte profundament classista, destinat a lliurar el negoci de l’educació -com el de la sanitat- als de la seva classe per tal de mantenir com a públics els serveis assistencials d’últim recurs els quals estaran sempre sotmesos a la pressió conservadora de “reducció de la despesa inútil”.
Esperem que aquest sigui el darrer curs de desplegament d’aquesta llei retrògrada que posa l’educació al servei del model econòmic neoliberal imperant i que avancem en el debat sobre l’educació que volem per mitjà de la ILP registrada al Parlament de Catalunya i que ha recollit gairebé 100.000 signatures proposant una educació pública, laica, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català, de Bressol a la Universitat. Mentrestant, passi-ho bé, senyor Wert.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)
A Catalunya, la reforma educativa del ja exministre ha forçat el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO que ha estat presentat el passat dia 25 d’agost. Segons la consellera Rigau, els canvis afecten més les metodologies amb què s’ensenya a les aules que no pas cap altra cosa, tot volent donar a entendre que aquí la LOMCE arriba com un oreig suau que fa que la seva implantació amb prou feines es noti. Però resulta que la Religió esdevé matèria avaluable i ha calgut improvisar una matèria alternativa –Cultura i Valors Ètics- , que ha desaparegut l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, que aquest curs 2015/2016 l’alumnat de 6è de Primària haurà de passar les proves externes dissenyades pel Ministeri, que ha calgut augmentar l’assignació horària de Matemàtiques a 3r d’ESO per esquivar la segregació prematura que preveu la nova llei, que s’ha canviat la composició de la comissió que escull els directors i les directores dels centres educatius fent-la menys democràtica i equitativa, que han estat modificades les atribucions dels Consells Escolars atorgant-los un paper merament consultiu, etc.
En definitiva, i malgrat l’opinió de la Conselleria, la llei Wert s’ha imposat també a Catalunya perquè més enllà del tema de la llengua el Departament d’Ensenyament combrega amb multitud d’aspectes amb la nova norma estatal. I és que la LOMCE s’inspira en molts aspectes en la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya de 2009. Però tornant a l’home que tenia com a pretensió “españolizar a los niños catalanes”, que negava a l’etapa 0-3 la condició d’etapa educativa en considerar-la un mer recurs de conciliació laboral i familiar i que afirmava que “la comunitat educativa no pot ser una comunitat democràtica perquè el procés educatiu no és democràtic”, sempre serà recordat per les seves retallades i el seu propòsit ocult: precaritzar l’escola pública i empènyer les famílies amb possibilitats cap a l’escola privada. Wert ha resultat extremista en les formes però el seu programa -la seva Llei- és el de la dreta de sempre: retallar i precaritzar, per a privatitzar i adoctrinar. Un projecte profundament classista, destinat a lliurar el negoci de l’educació -com el de la sanitat- als de la seva classe per tal de mantenir com a públics els serveis assistencials d’últim recurs els quals estaran sempre sotmesos a la pressió conservadora de “reducció de la despesa inútil”.
Esperem que aquest sigui el darrer curs de desplegament d’aquesta llei retrògrada que posa l’educació al servei del model econòmic neoliberal imperant i que avancem en el debat sobre l’educació que volem per mitjà de la ILP registrada al Parlament de Catalunya i que ha recollit gairebé 100.000 signatures proposant una educació pública, laica, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català, de Bressol a la Universitat. Mentrestant, passi-ho bé, senyor Wert.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)
