La Panera inaugura un nou cicle expositiu

El Centre d’Art La Panera inaugura nou cicle expositiu el pròxim dissabte, 4 de març, a les 12.00 hores, amb quatre propostes: ‘Imaginaris multiespècies #Terres de Lleida’ i ‘Simon Contra. Misticisme tecnopop’, totes dues a cura de Christian Alonso; i ‘Alba Feito. El desig és una línia que no s’acaba’, a cura de Gisela Chillida i ‘Mariona Tolosa Sisteré + equip Pantera. Vides compartides. Dins i fora’, a cura d’Helena Ayuso.

IMAGINARIS MULTIESPÈCIES

Aquesta exposició col·lectiva respon a la insostenibilitat mediambiental i social actual, i que ens convida a imaginar comunitats on els humans no viuen separats de l’entorn, sinó que mantenen relacions amb un món més ampli; unes relacions que són alhora vitals i letals, germinatives i destructives, constitutives i amb conseqüències.

 

Els artistes se submergeixen en els complexos mons dels microorganismes, les plantes, els animals, els fongs i les criatures tecnificades, i posen de manifest que en tot moment interactuem amb altres éssers en denses xarxes d’interacció material. La mostra planteja que aquestes immersions impliquen alguna cosa més que comprendre que «tot està interconnectat».

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

SIMON CONTRA. MISTICISME TECNOPOP

Simon Contra (la Portella, Segrià) s’inscriu dins la genealogia d’artistes que s’interessen pel que és espiritual, esotèric i ocult. Per mitjà de la pintura, el vídeo i la instal·lació, contra revisa, reelabora i crea icones religioses i paganes, misteris teològics i mundans, devocions personals i socials. I ho fa amb una sensibilitat que és alhora mística, tecnològica i popular. És a dir, la seva espiritualitat és elevada i ordinària; els seus projectes tecnoartesanals visiten el passat i el futur, i els seus temes es nodreixen de la cultura tradicional i de massa.

 

Apostant per un expressionisme sense remordiments que no renuncia a l’humor, la ironia i la sàtira, l’artista revela l’homofòbia de l’Església i en manifesta les contradiccions; dialoga amb obres mestres de la pintura per qüestionar el racisme i apel·lar a la germanor; construeix santuaris que conviden a la introspecció i a la conspiració; practica exorcismes i ressuscita dictadors per evidenciar la pervivència del feixisme; fabula sobre mons, recrea artefactes enigmàtics i imagina fenòmens paranormals; reconstrueix fets per fer valer el patrimoni natural, cultural i artístic; fa fórmules alquímiques per immortalitzar mites de la cultura pop i LGTBIQ+.

MARIONA TOLOSA SISTERÉ + EQUIP PANTERA

En aquesta ocasió volem acompanyar la infància a connectar-se amb la natura per entendre’s com a part d’aquesta, i així estimar-la i protegir-la com el nostre propi ecosistema de vida. «[…] de com el paisatge interior d’algú està profundament influït pel lloc de la Terra al qual ens dirigim, pel que un toca, pels models que un observa a la natura: la intricada història de la vida d’aquella persona a la Terra o fins i tot a la ciutat, on el vent, el cant dels moixons i la línia d’una fulla caiguda resulten coneguts. El paisatge interior respon al caràcter i la subtilesa del paisatge exterior. La forma mental de l’individu està tan influïda per la terra com pels gens» (Barry López).

ALBA FEITO. EL DESIG ÉS UNA LÍNIA QUE NO S’ACABA

Un cavall galopa amb el cap incendiat. Una espelma es fon en dolls suaus mentre la seva petita llum il·lumina amb una dringadera inestable. Flames a les mans com les vestals. Una capsa explota iradament. La fricció insistent encén una foguera que esclata i es consumeix. En l’univers d’Alba Feito, tot crema. El seu bestiari de traços suggeridors executats sense titubeig ofereix un erotisme multiforme, polític i contracultural.

 

TIPÒGRAF EN RESIDÈNCIA

Es tracta d’una proposta del Centre de Documentació de la Panera, en la qual es convida diferents tipògrafs a elaborar identitats tipogràfiques que acompanyin les diverses exposicions del centre de documentació i activitats, així com les de l’espai MiniPanera i les d’educació i programes públics.