Sense Categoria

Orgull de bretolada, senyor Larrosa

LleidaDiari
  • maig 14, 2015
  • 3 min read
Orgull de bretolada, senyor Larrosa

Orgull de bretolada, senyor Larrosa| Antonieta Jarne

 

L’1 de Maig, el company Eduard Baches em va convidar a participar en un acte en memòria de l’amic Antonio Cantano consistent a rebatejar el carrer que porta el nom del primer alcalde de la Lleida franquista –alcalde Areny- pel d’un lluitador de les llibertats. Immediatament li vaig dir que ja hi podia comptar. No només per l’immens afecte que vaig tenir el privilegi de compartir amb el Cantano. És que l’acte en si mateix era tota una metàfora d’on som: un grup força heterogeni de persones als peus d’una placa que homenatja l’alcalde d’un dels períodes més execrables de la història contemporània mentre reivindicàvem que el seu nom fos substituït pel d’una persona que, com a fundadora de les Comissions Obreres i militant del PSUC, va patir represàlies per part d’aquell règim que Ramon Areny defensava aferrissadament. I això en una data molt emblemàtica -1 de Maig- tant pel que fa a les manifestacions col·lectives com respecte a la trajectòria del propi Cantano.
 
Les lluites polítiques i sindicals de Cantano van tenir el seu colofó personal en entrar com a regidor de la Paeria en les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979.
 
Que el senyor Larrosa qualifiqui aquesta acció de “bretolada” m’omple d’orgull i, alhora, de tristor. Tristor de comprovar la falsa voluntat de dignificar la memòria històrica a favor dels lluitadors per la democràcia. Tristor per comprovar, una vegada més, la solidesa d’aquell 'leridanismo' i les fermes sinèrgies que ha anat creant al llarg de dècades i dècades.
 
Quan penjaran la placa dedicada a l’il·lustre caliuenc Juan Manuel Nadal Gaya ja que així ho van aprovar fa un temps? Alguna vegada es decidiran a canviar el nom del carrer de l’alcalde Recasens? Perquè en aquest cas, a més de ser un destacat carlí que estava al costat dels sollevats de juliol de 1936, mai no va ser alcalde. Mirat en conjunt, resulta força delirant per dir-ho de manera amable. 
 
Senyor Larrosa, tinc entès que aquesta “bretolada” es pensa dur a terme cada 1 de Maig fins que la placa dedicada a la memòria de Ramon Areny no sigui substituïda per la d’Antonio Cantano, exemple de tota una generació que va plantar cara a una de les dictadures més llargues i cruentes de tot el segle XX. Aquesta “bretolada” és un acte de justícia i dignitat. Vaja, de bona salut democràtica.
 
Antonieta Jarne, professora d’història contemporània de la Universitat de Lleida

LleidaDiari
Sobre l'Autor

LleidaDiari

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *