L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha alertat d’una situació cada cop més insostenible per a les parelles joves a l’hora d’accedir a un habitatge. Segons l’estudi elaborat, el cost del lloguer o la compra d’un pis de 70 m² supera el 30% dels ingressos mensuals en 17 capitals de província, un llindar que els experts consideren el màxim recomanable per mantenir una qualitat de vida digna. Superar-lo implica sacrificar altres despeses bàsiques com l’alimentació, el transport o la cultura.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! En el cas de la compra, tot i que la quota hipotecària pot ser lleugerament inferior a la del lloguer, el principal obstacle és l’entrada inicial: cal tenir estalviat almenys un 30% del preu de l’habitatge —un 20% per accedir a la hipoteca i un 10% per impostos i despeses associades. Així, per exemple, una parella a Barcelona hauria de disposar de més de 72.000 euros estalviats per accedir a un pis mitjà, mentre que a Madrid aquesta xifra s’eleva a 83.000 euros.
A més, la suma de la hipoteca i altres despeses vinculades a l’habitatge (IBI, comunitat, assegurances…) pot arribar a suposar un 43% dels ingressos a Barcelona i un 42% a Madrid o Màlaga. En termes de poder adquisitiu, a la Comunitat de Madrid es necessiten més de 7 anys de salari net per comprar una casa, i 7,1 anys a Barcelona.
En el cas del lloguer, la situació és encara més crítica. El preu mitjà a Barcelona supera els 1.600 euros mensuals i a Madrid s’acosta als 1.450, sense comptar despeses com els subministraments o assegurances. Això implica que en moltes capitals de província, el lloguer representa més del 30% dels ingressos d’una parella jove, i en alguns casos, com Barcelona, pot arribar a consumir més del 50% del pressupost mensual. Aquesta realitat s’explica pel desequilibri entre l’oferta i la demanda. Mentre que la població i l’ocupació creixen, la construcció d’habitatges no acompanya el ritme. Entre 2022 i 2024 es van acabar només 274.509 habitatges, dels quals només 4.264 eren de promoció pública. Alhora, l’habitatge ha pujat un 32% en deu anys, molt per sobre dels salaris.
Davant d’aquesta situació, l’OCU proposa mesures estructurals: crear almenys 600.000 habitatges de lloguer assequible, incentivar el lloguer privat rehabilitant habitatges buits i garantir la seguretat jurídica dels arrendadors, així com revisar la fiscalitat vinculada a la compra d’habitatge i impulsar l’equilibri territorial promovent l’ocupació a zones despoblades. La falta d’un parc públic de lloguer, que només representa un 3,3% del total, agreuja el problema. L’OCU insisteix que sense polítiques valentes i decidides, el dret a l’habitatge seguirà sent una quimera per a milers de joves a Espanya.
