NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! 
Segons el responsable de la Unitat Hemodinàmica Pediàtrica de l’hospital Vall d’Hebron, Pedro Betrián, el procediment s’ha realitzat amb èxit a dos pacients del centre que no complien els requisits per sotmetre’s a una intervenció ordinària, ja que el seu cor estava molt dilatat. «En cors molt dilatats, la vàlvula no es pot implantar perquè no queda estable, no es pot ancorar», ha explicat Betrián.
L’especialista remarca que la nova tècnica requereix una intervenció «molt més simple» perquè el dispositiu entra per l’engonal, i té una recuperació «molt més ràpida» per al pacient. En aquest sentit, el metge ha explicat que l’endemà de la intervenció el pacient ja pot tornar a casa caminant. Segons ha explicat el cap de la Unitat, els pacients que requereixen aquesta intervenció tenen entre 14 i 20 anys. Les vàlvules implantades tenen una durada d’aproximadament 10 anys.
El Joan, un pacient de 17 anys diagnosticat amb Tetralogia de Fallot, ha estat el primer pacient a rebre l’implant de vàlvula pulmonar per catèter. En concret, aquest pacient va ser operat al cap de vuit mesos per corregir la seva patologia, però en arribar a l’adolescència, va desenvolupar una insuficiència de vàlvula pulmonar greu. «Sempre havia pensat que m’haurien d’operar un altre cop a cor obert, però el meu cardiòleg esperava que la tecnologia avancés i es pogués trobar un nou mètode», ha remarcat el jove. En aquest sentit, el pacient ha assegurat que la recuperació va ser «molt ràpida» i que al cap d’un dia ja va era a casa amb la vàlvula funcionant.
Davant l’èxit d’aquesta primera intervenció, es va realitzar la mateixa tècnica a un segon pacient, també adolescent, amb estenosi pulmonar congènita. Aquest havia rebut un tractament mitjançant una dilatació del catèter al període neonatal, i havia desenvolupat una insuficiència pulmonar severa. El jove també va tenir un bon resultat i una ràpida recuperació.
Les cardiopaties congènites són les malformacions congènites més freqüents, afectant entre 5 i 12 de cada 1.000 nadons. A Catalunya, es detecten prop de 600 nous casos cada any. Algunes d’aquestes cardiopaties es caracteritzen per tenir un estretor a la sortida del cor cap al pulmó, és a dir, a la vàlvula i artèria pulmonars. A conseqüència d’aquests tractaments, és freqüent que la vàlvula pulmonar es faci insuficient i que anys més tard s’hagi de substituir.
Vall d’Hebron és un dels centres de salut europeus pioners a implantar aquesta tècnica, que fa cinc anys que s’utilitza als Estats Units.
