No morim, ens maten! Ni una menys!

No morim, ens maten! Ni una menys!| Sònia Sanz

 

Des de l’any 1995, 1.378 dones han sigut assassinades pel terrorisme masclista. Enguany s’han perpetrat 70 feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes: només l’estiu de 2015 han sigut assassinades 37 dones i 8 menors a mans de les parelles, pares o parelles de les mares. Dones i menors sofreixen violència patriarcal en múltiples formes. I això només és la punta de l’iceberg. Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i els drets reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l’embaràs de les menors d’entre 16 i 17 anys i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. La cultura patriarcal ens culpabilitza sense que la societat, els mitjans de masses i els poders públics s’enfronten als mites misògins i antifeministes.
 
Considerem que les violències que vivim en diferents àmbits succeeixen en una societat que tolera la desigualtat i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions.
 
Igualment, aquestes agressions són inseparables d’aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.
 
Per tot això, Dones amb Iniciativa Terres de Lleida exigeix:
– Que tota la societat i les seves organitzacions i institucions es comprometin en aquesta lluita. I que la lluita contra el terrorisme masclista sigui una qüestió d’estat.
 
– Que la lluita i els recursos incloguin tant la violència que exerceix la parella o l’exparella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i adolescents, i totes les violències masclistes.
 
– Que totes les instàncies de govern es comprometin realment en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es trobin les dones.
 
– Que la prevenció sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.
 
– Que els mitjans de comunicació es comprometin a fer tractament adequat de les diferents formes de violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
 
– L’eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no cessió de la pàtria potestat als maltractadors.
 
Preguem consciència d’una vegada que el masclisme mata i fa que sigui impossible la convivència exigible en una democràcia. Estem aquí presents per fer una crida a cada persona, a cada institució, a cada partit polític, a cada govern, perquè no siguem còmplices d’aquesta barbàrie. La meitat de la humanitat ha de seguir vivint, no podem permetre ni un assassinat més.
 
Sònia Sanz, coordinadora Dones ICV Terres de Lleida i membre de En Comú Podem Lleida