|
El regidor del PSC per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, responia així, en aquest darrer ple, al prec de la Crida per Lleida en el qual es demanava condicions dignes per als temporers del bloc del Seminari, així com aturar el seu desallotjament: “El que estem fent en aquest moment és donar solució a les 55 persones; dir-li com acabarà ho desconec en aquests moments”.
L’equip de govern continua obviant un conflicte que es repeteix cada any, aplicant aquella dita que si no es veu (o no es vol veure) no existeix i oblidant que ni les mànegues d’ILNET ni les batudes policials eliminaran la misèria i les condicions d’explotació i marginació. El que calen són polítiques amb justícia social que prioritzin les necessitats de les persones.
I és que l’arribada de temporers a Lleida no és cap novetat, ni comporta una situació d’excepcionalitat que no hagi estat viscuda des del creixement de la producció fruitera als anys 60 a Lleida. Uns treballadors que, si ja eren vistos amb desconfiança en temps de vaques grasses, en temps de crisi, recau sobre ells, sovint, un autèntic menyspreu. Parlem de persones que s'agrupen en places amagades dels ulls inquisidors de la ciutat i en unes condicions deplorables agreujades per la inexistència d'un Alberg Municipal que l'any 2005 l’Ajuntament va tancar.
Ara, mentre escrivim aquest article, en una mostra més de la sensibilitat social que caracteritza l’equip de govern, i sota l’excusa de les excavacions arqueològiques del call jueu (que fa mesos que es podien haver dut a terme), els temporers estan sent desallotjats de la plaça, sense que se’ls hagi ofert cap espai alternatiu amb infraestructures i serveis que els reportin millores en la qualitat de vida. Lluny del focus de les càmeres televisives i quan el suport ciutadà havia minvat, es procedeix a fer fora els temporers de la plaça, en una mostra més que l’Ajuntament, poruc, continua mostrant la seva força als febles, i feblesa als forts, aquells empresaris que contracten sense condicions a aquestes persones i es beneficien econòmicament de treballadors sense drets.
Mentre han estat a la plaça, els més de cinquanta temporers que han viscut en l’assentament no han disposat de les condicions mínimes de vida necessàries: no hi ha havia consignes on guardar les seves pertinences, ni urinaris, fet que agreujava la situació de manca d’higiene i convivència. Uns treballadors que pateixen la pitjor cara de la crisi i del capitalisme, la d’uns empresaris agrícoles que utilitzen la força de treball d'aquestes persones, sense oferir-los contractes, en la majoria dels casos, ni salaris dignes que els permetin unes millors condicions de vida. Tampoc se’ls proporciona allotjament ni menjar, raó per la qual han de retornar al campament a fi de poder dormir i rebre ajuda alimentària.
Són persones treballadores que pateixen l’assetjament d’una administració que vol solucionar un problema social amb mesures de civisme mal entès, amb fets com ruixar la plaça on dormien, durant la matinada, abans de l’aixecament del campament, cosa que feia que se’ls mullessin totes les pertinences: matalassos, roba, etc. Lluny de mesures efectives que millorin les seves condicions de vida, el que reben són batudes policials, amb la posterior expulsió d’alguns d’ells de l’assentament.
Ja és hora d’oferir una resposta vàlida i justa als temporers i d’assumir responsabilitats com a govern de la ciutat sobre la situació dels treballadors que malviuen als nostres carrers, per tal que les persones que venen a Lleida a la recerca d’un treball puguin ésser tractades amb la dignitat que es mereixen.
Özgür Günes Öztürk Okumus, Susana Ariño i Pau Juvillà, membres de Crida per Lleida
L’equip de govern continua obviant un conflicte que es repeteix cada any, aplicant aquella dita que si no es veu (o no es vol veure) no existeix i oblidant que ni les mànegues d’ILNET ni les batudes policials eliminaran la misèria i les condicions d’explotació i marginació. El que calen són polítiques amb justícia social que prioritzin les necessitats de les persones.
I és que l’arribada de temporers a Lleida no és cap novetat, ni comporta una situació d’excepcionalitat que no hagi estat viscuda des del creixement de la producció fruitera als anys 60 a Lleida. Uns treballadors que, si ja eren vistos amb desconfiança en temps de vaques grasses, en temps de crisi, recau sobre ells, sovint, un autèntic menyspreu. Parlem de persones que s'agrupen en places amagades dels ulls inquisidors de la ciutat i en unes condicions deplorables agreujades per la inexistència d'un Alberg Municipal que l'any 2005 l’Ajuntament va tancar.
Ara, mentre escrivim aquest article, en una mostra més de la sensibilitat social que caracteritza l’equip de govern, i sota l’excusa de les excavacions arqueològiques del call jueu (que fa mesos que es podien haver dut a terme), els temporers estan sent desallotjats de la plaça, sense que se’ls hagi ofert cap espai alternatiu amb infraestructures i serveis que els reportin millores en la qualitat de vida. Lluny del focus de les càmeres televisives i quan el suport ciutadà havia minvat, es procedeix a fer fora els temporers de la plaça, en una mostra més que l’Ajuntament, poruc, continua mostrant la seva força als febles, i feblesa als forts, aquells empresaris que contracten sense condicions a aquestes persones i es beneficien econòmicament de treballadors sense drets.
Mentre han estat a la plaça, els més de cinquanta temporers que han viscut en l’assentament no han disposat de les condicions mínimes de vida necessàries: no hi ha havia consignes on guardar les seves pertinences, ni urinaris, fet que agreujava la situació de manca d’higiene i convivència. Uns treballadors que pateixen la pitjor cara de la crisi i del capitalisme, la d’uns empresaris agrícoles que utilitzen la força de treball d'aquestes persones, sense oferir-los contractes, en la majoria dels casos, ni salaris dignes que els permetin unes millors condicions de vida. Tampoc se’ls proporciona allotjament ni menjar, raó per la qual han de retornar al campament a fi de poder dormir i rebre ajuda alimentària.
Són persones treballadores que pateixen l’assetjament d’una administració que vol solucionar un problema social amb mesures de civisme mal entès, amb fets com ruixar la plaça on dormien, durant la matinada, abans de l’aixecament del campament, cosa que feia que se’ls mullessin totes les pertinences: matalassos, roba, etc. Lluny de mesures efectives que millorin les seves condicions de vida, el que reben són batudes policials, amb la posterior expulsió d’alguns d’ells de l’assentament.
Ja és hora d’oferir una resposta vàlida i justa als temporers i d’assumir responsabilitats com a govern de la ciutat sobre la situació dels treballadors que malviuen als nostres carrers, per tal que les persones que venen a Lleida a la recerca d’un treball puguin ésser tractades amb la dignitat que es mereixen.
Özgür Günes Öztürk Okumus, Susana Ariño i Pau Juvillà, membres de Crida per Lleida
