|
Davant els atemptats criminals a París, el món occidental s’horroritza i s’exclama: persones innocents han estat executades de manera indiscriminada! La població francesa viu amb por i ansietat davant fets inexplicables, fets que no atenen a raó humana. I uns quilòmetres més enllà el patiment i la manca de comprensió la viuen els refugiats sirians, iraquians, afganesos, palestins i tants altres atrapats a la frontera d’Hongria o la de Turquia, fugint del terror de l’estat islàmic i de l’horror de guerres invasores. Davant tenen les tanques fabricades a l’estat Espanyol, els militars i els polítics europeus dient “no us volem, moriu-vos o deixeu-vos matar, però no molesteu i no embruteu la nostra hipòcrita i perversa unió”.
El món oriental s’horroritza cada dia per la mateixa causa, actes terroristes als carrers de Síria, Turquia, Iraq, Iemen, Palestina, Afganistan i tants altres. Innocents assassinats per l’estat islàmic, per Estats Units, per Israel o per Aràbia Saudita amb el suport i les armes dels països de la Unió Europea. Però es veu que la nostra democràcia europea reconeix morts de primera i morts de segona. Aquests dies els governs europeus no han parat d’apel·lar als valors de la democràcia contra el terror. Però és una democràcia amb doble raser, venta d’armes i invasions sí, però molt diferent és quan es tracta d’aplicar el dret al refugi o asil a les víctimes de l’estat islàmic o a garantir la igualtat de drets en els territoris nacionals.
Fem memòria d’aquella declaració a les Azores: “Tenim proves que verifiquen la utilització d’armes químiques”, que va encetar la guerra més sagnant, cruel i sense aturador d’Iraq. Una guerra que s’ha allargat, que ha multiplicat els territoris implicats i ha provocat la major catàstrofe humanitària que mai ha conegut el món des de 1948, sí, l’any de l’ocupació de Palestina. Ni un responsable d’aquella declaració de guerra ha pagat per les mentides i els crims. I ara, ironies de la vida, sentim al president del govern espanyol, del Partit Popular que va iniciar aquesta guerra, parlant de civilització o barbàrie per distingir-se dels atacs de l’estat islàmic. Mentre el PP clama davant els micròfons contra el terror de París, la seva política econòmica se sustenta per la venta d’armament a la majoria de països en conflicte, entre ells a l’Aràbia Saudita o a Turquia, els dos països que faciliten armes i suport estratègic a l’estat Islàmic i anorreen els valors democràtics a la mínima expressió a casa seua. Els morts amb les nostres armes, no hi ha responsabilitat?
I resseguim el camí del terror. Les nacionalitats dels atacants. Horror al saber que entre ells hi ha compatriotes. Cal reflexió de per què entre nosaltres hi ha gent capaç d’agafar una arma i disparar contra els seus veïns. Però més enllà dels debats sobre el multiculturalisme calen polítiques valentes per aturar la discriminació que pateix una part de la nostra societat. L’odi i la misèria es combaten amb polítiques de justícia social. Cal una resposta ràpida que aturi les retallades en serveis i drets. Hem de garantir l’educació, el pa i el sostre per a totes les persones, és imprescindible una ciutadania amb igualtat d’oportunitats i, sobretot, amb dret a la participació en la vida pública. A Europa, i Lleida n’és un clar exemple, hi ha ciutadans de primera i de segona. L’exclusió social no és el camí de la pau, és l’inici del conflicte a casa nostra.
Mai més enlloc contra ningú!
Crida per Lleida
El món oriental s’horroritza cada dia per la mateixa causa, actes terroristes als carrers de Síria, Turquia, Iraq, Iemen, Palestina, Afganistan i tants altres. Innocents assassinats per l’estat islàmic, per Estats Units, per Israel o per Aràbia Saudita amb el suport i les armes dels països de la Unió Europea. Però es veu que la nostra democràcia europea reconeix morts de primera i morts de segona. Aquests dies els governs europeus no han parat d’apel·lar als valors de la democràcia contra el terror. Però és una democràcia amb doble raser, venta d’armes i invasions sí, però molt diferent és quan es tracta d’aplicar el dret al refugi o asil a les víctimes de l’estat islàmic o a garantir la igualtat de drets en els territoris nacionals.
Fem memòria d’aquella declaració a les Azores: “Tenim proves que verifiquen la utilització d’armes químiques”, que va encetar la guerra més sagnant, cruel i sense aturador d’Iraq. Una guerra que s’ha allargat, que ha multiplicat els territoris implicats i ha provocat la major catàstrofe humanitària que mai ha conegut el món des de 1948, sí, l’any de l’ocupació de Palestina. Ni un responsable d’aquella declaració de guerra ha pagat per les mentides i els crims. I ara, ironies de la vida, sentim al president del govern espanyol, del Partit Popular que va iniciar aquesta guerra, parlant de civilització o barbàrie per distingir-se dels atacs de l’estat islàmic. Mentre el PP clama davant els micròfons contra el terror de París, la seva política econòmica se sustenta per la venta d’armament a la majoria de països en conflicte, entre ells a l’Aràbia Saudita o a Turquia, els dos països que faciliten armes i suport estratègic a l’estat Islàmic i anorreen els valors democràtics a la mínima expressió a casa seua. Els morts amb les nostres armes, no hi ha responsabilitat?
I resseguim el camí del terror. Les nacionalitats dels atacants. Horror al saber que entre ells hi ha compatriotes. Cal reflexió de per què entre nosaltres hi ha gent capaç d’agafar una arma i disparar contra els seus veïns. Però més enllà dels debats sobre el multiculturalisme calen polítiques valentes per aturar la discriminació que pateix una part de la nostra societat. L’odi i la misèria es combaten amb polítiques de justícia social. Cal una resposta ràpida que aturi les retallades en serveis i drets. Hem de garantir l’educació, el pa i el sostre per a totes les persones, és imprescindible una ciutadania amb igualtat d’oportunitats i, sobretot, amb dret a la participació en la vida pública. A Europa, i Lleida n’és un clar exemple, hi ha ciutadans de primera i de segona. L’exclusió social no és el camí de la pau, és l’inici del conflicte a casa nostra.
Mai més enlloc contra ningú!
Crida per Lleida
