El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que investigava els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre, ha mort aquesta matinada amb 71 anys, com a conseqüència d'una llarga malaltia que en les darreres setmanes s'havia agreujat, segons han confirmat fonts pròximes a la família a 'El País'.
La seva defunció té lloc en un dels moments més delicats de la instrucció de la causa oberta contra un total de 40 persones, per diversos delictes relacionats amb la consulta. El passat mes de desembre va demanar la baixa mèdica pel seu delicat estat de salut, i va ingressar a l'Hospital Clínic de Barcelona per una afectació intestinal, però mesos després va recuperar la seva plaça.
Va ordenar l'escorcoll del departament d'Economia de la Generalitat
Recordem que el magistrat era el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, i va ser l'encarregat d'obrir les diligències que, posteriorment, van servir per formular les acusacions contra els líders independentistes. Ramírez Sunyer va ser el que va admetre a tràmit la denúncia presentada contra l'exmagistrat i exsenador d'Esquerra Republicana (ERC), Santiago Vidal, després de confessar que s'havien comès diverses il·legalitats per part del Govern de Carles Puigdemont per aconseguir convocar el referèndum.
Posteriorment la Guàrdia Civil va remetre diverses proves, i va realitzar escorcolls com els del 20 de setembre al departament d'Economia de la Generalitat, que han servit per justificar les greus acusacions de la Fiscalia contra els caps del procés. Els advocats dels afectats, de fet, es van mostrar molt crítics amb la instrucció realitzada per Ramírez Sunyer, en considerar que hi va haver diverses anomalies.
La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Oriol Junqueras
Divendres el Ministeri Públic va presentar les seves acusacions contra Oriol Junqueras i la resta d'acusats en el judici del procés. Oriol Junqueras és qui s'ha emportat la pitjor part, i és que la Fiscalia el considera el principal ideòleg dels fets, juntament amb Carles Puigdemont, i demana per a ell 25 anys de presó i altres 25 d'inhabilitació per un delicte de rebel·lió i un altre de malversació de fons públics. Pel que fa a la resta d'exconsellers, els Jordis i Carme Forcadell, les penes sol·licitades oscil·len entre els setze i els disset anys de presó.
