Categories: Comarques

Descobreixen quina era la ciutat més gran i complexa dels ilergets

Els treballs arqueològics fets durant l’abril passat a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous (Urgell), confirmen la importància d’aquesta ciutat ilergeta i complexitat i la monumentalitat de les seves estructures defensives. La campanya ha permès conèixer millor l’evolució i la construcció durant el període ibèric ple, entre el segle IV i III aC, de la porta monumental d’accés del sector est, que s’havia descobert en anteriors excavacions. S’ha documentat una rampa i enllosat d’entrada a la ciutat i s’ha aprofundit en el bastió massís que flanqueja, per la banda nord, aquest accés. La recerca continuarà l’any vinent amb l’objectiu de conèixer documentar el bastió de la part sud.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

El coordinador de les excavacions i recerca al Molí d’Espígol, Jordi Principal, ha afirmat que les darreres campanyes al Molí d’Espígol han tret a la llum unes estructures defensives “considerables, de prestigi i monumentals” que permeten confirmar “la importància i la dignitat” d’aquesta ciutat iber. De fet, Principal ha dit que es tracta del jaciment “més important del període ibèric ple a les terres de Ponent”, i que és “molt probable” que el Molí d’Espígol fos una de les capitals dels ilergets. És un nou pas que reforça la hipòtesi que diu que la ciutat correspon a la desapareguda Atanagrum, la capital dels ilergets, tot i que aquesta teoria no es pot demostrar fins que els arqueòlegs trobin “una resta epigràfica on hi posi Atanagrum”, ha afegit Principal.

Les excavacions les van realitzar set arqueòlegs durant el mes d’abril i formen part del projecte quadriennal (2022-2025) de recerca arqueològica del Departament de Cultura ‘Sistemes poliorcètics d’accés als hàbitats ibèrics: els casos indiget i ilerget’ (SPAHI), impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així, la darrera campanya arqueològica ha permès determinar la configuració de la porta d’accés del sector est i conèixer millor la seva evolució cronològica i constructiva fins al segle III aC, període conegut com a ibèric ple.

Les excavacions han documentat l’existència d’un gran bastió massís que flanquejava, per la banda nord, un passatge d’entrada a la ciutat, molt probablement en rampa i enllosat. El passatge d’accés tenia forma de colze, per tal d’impedir l’entrada directa i defensar més fàcilment l’interior del recinte. La campanya ha permès conèixer millor la seqüència constructiva de les torres bastides, just al damunt de l’antic fossat, que encerclava l’assentament durant el període ibèric antic (segles VI-V aC). Amb el creixement de la ciutat, el fossat va quedar fora de servei i es va reomplir amb terra i pedres per bastir-hi al damunt noves estructures de defensa.

La recerca al jaciment continuarà l’any vinent amb l’objectiu de conèixer millor la porta est, documentar la part sud, identificar els nivells de pas i veure com s’accedia a l’interior de la ciutat. A partir es vol treballar en un nou pla quadriennal per continuar les excavacions i les actuacions d’adequació de l’espai, ha explicat la cap de servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Maite Miró.

Visites guiades gratuïtes

El jaciment ibèric del Molí d’Espígol està declarat bé cultural d’interès nacional, des de l’any 2009, i constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets. Aquests van dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget. Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure la seva difusió i coneixement, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb l’Ajuntament de Tornabous s’oferiran visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol els dissabtes 25 de maig, 20 de juny, 27 de juliol i 31 d’agost.

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Recent Posts

Preocupant: Milers de signatures per denunciar la brutícia d’una ciutat catalana

La Plataforma per una Tarragona Neta ha traslladat al Síndic de Greuges unes 2.000 signatures…

50 minuts ago

Insòlit: 300 persones increpen uns lladres que robaven en una festa major de Catalunya

Els Mossos han detingut dos homes a Polinyà per un robatori amb violència durant la…

58 minuts ago

Tàrrega celebrarà el segon Triatló Popular

El Parc Esportiu Tàrrega acollirà el dissabte 19 de juliol a partir de dos quarts…

2 hores ago

La realitat de les famílies monoparentals: Demanen ajudes específiques per conciliar feina

Per a moltes famílies monoparentals, l'estiu és una època de l'any complexa. Sense escola, amb…

2 hores ago

Pugen les sol·licituds i les assignacions per estudiar a la UdL

Les sol·licituds en primera preferència per estudiar el proper curs a la Universitat de Lleida…

2 hores ago

Els videojocs, una eina prometedora en la rehabilitació del Parkinson

Els videojocs poden ajudar en la rehabilitació del Parkinson, però cal entendre millor com i…

2 hores ago