Categories: Comarques

Descobreixen quina era la ciutat més gran i complexa dels ilergets

Els treballs arqueològics fets durant l’abril passat a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous (Urgell), confirmen la importància d’aquesta ciutat ilergeta i complexitat i la monumentalitat de les seves estructures defensives. La campanya ha permès conèixer millor l’evolució i la construcció durant el període ibèric ple, entre el segle IV i III aC, de la porta monumental d’accés del sector est, que s’havia descobert en anteriors excavacions. S’ha documentat una rampa i enllosat d’entrada a la ciutat i s’ha aprofundit en el bastió massís que flanqueja, per la banda nord, aquest accés. La recerca continuarà l’any vinent amb l’objectiu de conèixer documentar el bastió de la part sud.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

El coordinador de les excavacions i recerca al Molí d’Espígol, Jordi Principal, ha afirmat que les darreres campanyes al Molí d’Espígol han tret a la llum unes estructures defensives “considerables, de prestigi i monumentals” que permeten confirmar “la importància i la dignitat” d’aquesta ciutat iber. De fet, Principal ha dit que es tracta del jaciment “més important del període ibèric ple a les terres de Ponent”, i que és “molt probable” que el Molí d’Espígol fos una de les capitals dels ilergets. És un nou pas que reforça la hipòtesi que diu que la ciutat correspon a la desapareguda Atanagrum, la capital dels ilergets, tot i que aquesta teoria no es pot demostrar fins que els arqueòlegs trobin “una resta epigràfica on hi posi Atanagrum”, ha afegit Principal.

Les excavacions les van realitzar set arqueòlegs durant el mes d’abril i formen part del projecte quadriennal (2022-2025) de recerca arqueològica del Departament de Cultura ‘Sistemes poliorcètics d’accés als hàbitats ibèrics: els casos indiget i ilerget’ (SPAHI), impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així, la darrera campanya arqueològica ha permès determinar la configuració de la porta d’accés del sector est i conèixer millor la seva evolució cronològica i constructiva fins al segle III aC, període conegut com a ibèric ple.

Les excavacions han documentat l’existència d’un gran bastió massís que flanquejava, per la banda nord, un passatge d’entrada a la ciutat, molt probablement en rampa i enllosat. El passatge d’accés tenia forma de colze, per tal d’impedir l’entrada directa i defensar més fàcilment l’interior del recinte. La campanya ha permès conèixer millor la seqüència constructiva de les torres bastides, just al damunt de l’antic fossat, que encerclava l’assentament durant el període ibèric antic (segles VI-V aC). Amb el creixement de la ciutat, el fossat va quedar fora de servei i es va reomplir amb terra i pedres per bastir-hi al damunt noves estructures de defensa.

La recerca al jaciment continuarà l’any vinent amb l’objectiu de conèixer millor la porta est, documentar la part sud, identificar els nivells de pas i veure com s’accedia a l’interior de la ciutat. A partir es vol treballar en un nou pla quadriennal per continuar les excavacions i les actuacions d’adequació de l’espai, ha explicat la cap de servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Maite Miró.

Visites guiades gratuïtes

El jaciment ibèric del Molí d’Espígol està declarat bé cultural d’interès nacional, des de l’any 2009, i constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets. Aquests van dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget. Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure la seva difusió i coneixement, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb l’Ajuntament de Tornabous s’oferiran visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol els dissabtes 25 de maig, 20 de juny, 27 de juliol i 31 d’agost.

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Recent Posts

Passió per la Fórmula 1 al centre de Barcelona

La passió per la Fórmula 1 es fa notar amb força aquests dies a la…

11 hores ago

Mor ofegat un home mentre es banyava en una platja catalana

Un home de 65 anys ha mort ofegat aquest diumenge al matí mentre es banyava…

13 hores ago

L’enxampen a Catalunya amb 55 quilos de marihuana a la furgoneta

Els Mossos han detingut un home a Badalona que transportava gairebé 55 kg de cabdells…

17 hores ago

Lleida amplia l’horari de les piscines municipals

Les piscines municipals de Lleida han obert oficialment la temporada de bany aquest dissabte 15…

20 hores ago

El CE Atlètic Lleida aconsegueix l’ascens a tercera RFEF

El CE Atlètic Lleida ha celebrat aquest dissabte el seu ascens a la Tercera Federació…

21 hores ago

Celebra el Dia Mundial de la Tapa amb tres propostes dolces

El Dia Mundial de la Tapa, celebrat el 16 de juny, és una jornada que…

23 hores ago