Miquel Feliu: “Ens hem adaptat a un joc al que no estàvem acostumats”

Miquel Feliu: “Ens hem adaptat a un joc al que no estàvem acostumats”| Laura Biela – Fotografia: Força Lleida

 

Miquel Feliu Badal (Manresa, 1985), jugador i capità del Força Lleida, va ser el primer jugador en fitxar pel projecte Lleida Bàsquet la passada temporada. Enguany, forma part del nou club Força Lleida. El seu objectiu: transmetre als nous la seva experiències i les ganes de créixer.

Com es prepara el primer partit de lliga?
Estem encara construint l’equip. I no sols en tema de bàsquet, sinó també les relacions entre companys, ja que hem d’intentar integrar el que són de fora. Els que coneixem la lliga els hi estem explicant una mica com van les coses. No sé encara quin nivell real tindrà la lliga ni a quin nivell començarem, però hem d’intentar arribar lo més ben preparats possible. 
 
Quines carències creu que té l’equip?
Estem adaptant-nos a un sistema de joc que potser no estàvem acostumats, amb molt ritme i pressionant tota la pista. Una altra de les carències és el físic, no estem al nostre millor moment i el que hem d’intentar ara mateix és entendre i captar com més ràpid millor la filosofia que vol l’entrenador, que ha de ser la nostra senya d’identitat. Lo més important és adaptar-nos a l’estil de joc que vol el nostre entrenador.
 
Parlem de virtuts.
La majoria som molt joves i això ens dóna molta energia i molta intensitat. Aquestes característiques ens poden servir per fer un joc amb ritme i vistós; i són aquestes qualitats les que hem d’aprofitar per aconseguir aquest ritme alt i portar els partits on nosaltres volem.
 
Considera que arribeu preparats a l’inici de lliga?
L’objectiu és arribar aquest dissabte tant bé com puguem i en això treballem. Hem de donar el nostre nivell màxim contra el Burgos. Espero que arribem preparats i si tot va segons lo previst hi arribarem.
 
Alguna meta per aquesta temporada? 
Està clar que ningú vol jugar el descens, però amb tots els canvis que hi hagut en aquesta lliga, es fa complicat especular sobre com anirà. A més, en una lliga de 14 és molt difícil, ja que dos victòries o dos derrotes et poden fer jugar l’ascens o el descens. L’objectiu de l’equip ha de ser donar lo millor cada dia, no sol el dia del partit, i aquest treball ens portarà on haguem d’anar. La il·lusió ha de ser de fer-ho tan bé com puguem, però la realitat és que no som un equip amb molta experiència i per això hem de treballar molt. L’única manera de créixer és donar lo millor de nosaltres cada dia.
 
Guanyar la Lliga Catalana LEB us va donar forces per seguir treballant?
Sempre fa il·lusió guanyar, i més si jugues a casa. I a més el premi que vam rebre que va ser jugar contra el Barça, dóna moral sí. Però no hem de donar-li ni més ni menys importància del que això implica, ja que és un partit més de preparació per començar la lliga amb les millors condicions. Si haguéssim perdut no hagués passat res. Estic content per la victòria, però si repassem mentalment el partit veig que falten moltes coses i molt de treball. Queda molt de camí.
 
Com són les relacions amb els companys?
Molt bones. Els nous escolten als que ja coneixem la lliga. Els nacionals que ja la coneixen com en Dani o en Sergi Pino, ajuden als altres. I ells també ens volen ajudar, que això és molt important. A més, tots estan molt oberts a conèixer tot el que es mou fora del vestuari, s’interessen per la cultura, per tot allò que els envolta i crec que això és molt important a l’hora d’adaptar-se.
 
I amb l’entrenador?
Molt bé. Personalment, ja el vaig tenir l’any passat durant la pretemporada i crec que la seva filosofia de bàsquet en relació amb l’equip és molt bona. Jo sol estic allà per ajudar i per fer tot el que estigui a les meves mans.
 
Quins són els valors que transmet en Miquel Feliu com a capità?
Més que res la meva feina és ajudar a qui es vulgui ajudar. Penso que no soc molt gran d’edat, però tinc molta experiència en aquesta lliga i això es beneficiós. Tot i que he d’intentar implicar-me fins a un punt on voler ajudar als altres no es torni una cosa personal obsessiva, perquè a mi no em perjudiqui. A vegades vols ajudar, però no pots. Aleshores intento que el meu esforç i el meu treball serveixin d’exemple a la gent que ve de fora. És una responsabilitat que he d’assumir i no em pesa tenir-la.

rn