Societat

Més de la meitat dels presos catalans tenen problemes de salut mental

Un estudi de Justícia i Pau reclama millor atenció als trastorns dins de la presó i després de sortir-ne

Marta Romera
  • desembre 21, 2022
  • 5 min read
Més de la meitat dels presos catalans tenen problemes de salut mental

Més de la meitat dels reclusos de les presons catalanes tenen algun problema de salut mental, set vegades més que la població general, i el 84% dels presos tenen algun trastorn durant la seva estada a presó. Són algunes de les principals conclusions d’un estudi sobre la salut mental dels presos catalans fet públic aquest dimecres per Justícia i Pau. L’estudi també conclou que la taxa de suïcidis també és molt més alta dins les presons que fora, i que s’abusa de les contencions mecàniques i els aïllaments. Tot i reconèixer que el sistema penitenciari català és millor en el tractament de la salut mental que el de la resta de l’estat, l’estudi conclou que encara cal avançar més.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Entre les afeccions més habituals hi ha l’ansietat, la depressió, el trastorn de personalitat, l’esquizofrènia i el retard mental. Mentre en la població general la prevalença de l’ansietat era del 12,5% el 2018, en la població penitenciària general era del 33% i en les dones preses arribava al 49,8%. El 2020 la prevalença general va pujar al 16,5%, la dels reclusos al 36,7% i la de les recluses al 51,3%. Finalment, aquest 2022, la prevalença en la població total és del 18% i en la població reclusa és del 39,7%. No hi ha dades per dones preses el 2022.

 

La depressió afectava el 2018 el 8,75% de la població general, el 8,51% de tots els presos i el 20,2% de les dones preses. El 2020 la depressió havia baixat al 6,6% en la població general, al 6,5% en el total de presos i a l’11% en les preses. El 2022 les dades eren algunes dècimes superiors per població general i reclusa. El trastorn de la personalitat afectava l’any 2018 el 0,5% de la població general, el 8,53% dels reclusos en general i el 16,6% de les recluses. El 2020 aquest trastorn ja afectava l’1,37% de la població general, l’11,6% dels reclusos i el 18,9% de les dones preses. El 2022 la prevalença ha pujat a l’1,5% en la població general i al 12,3% en la població reclusa.

 

Pel que fa a l’esquizofrènia, el 2018 afectava el 0,65% de la població general i al 4,4% dels reclusos, sense dades de dones preses. El 2020 afectava el 0,43% de la població general, el 2,75 de la població reclusa i l’1,08% de les dones preses. Aquest 2022 afecta el 0,45% de la població general i al 3,24% de la població reclusa. No hi ha dades sobre les dones recluses. Finalment, el retard mental afectava el 2018 al 0,28% de la població general i a l’1,4% dels reclusos, tampoc sense dades de les dones. El 2020 afectava el 0,3% de la població general, a l’1,87% de la població reclusa i a l’1,62% de les dones recluses. Aquest 2022 afecta el 0,33% de la població general i a un 2,02% de la població reclusa.

Drogues

El juny del 2018 el 85% dels joves de 12 a 22 anys en centres penitenciàries eren consumidors de tabac. Entre els majors de 22 anys el percentatge baixava al 76%. El 76% dels reclusos admetien haver consumit drogues il·legals almenys un cop a la vida, i la meitat ho havien fet en l’últim any. El 14% havia consumit heroïna o altres drogues per via parenteral. El 2022 el 43% es declaren consumidors d’algun tòxic, dels quals un 2,76% utilitza la via parenteral i un 40% per altres vies. El 22% es declaren exconsumidors i el 35% es declaren no consumidors.

 

Aïllament i primer grau

Del maig del 2020 a l’abril del 2021, hi va haver 971 aïllaments i 292 regressions de segon a primer grau. Del maig del 2021 a l’abril del 2022 hi va haver 997 aïllaments i 382 regressions.

 

Suïcidis

Dels dos suïcidis que hi va haver el 2011 es va passar a 10 el 2013, després es va passar a 7 o 8 anuals fins que van pujar a 11 el 2020 i es van mantenir en 11 el 2021. Justícia i Pau critica que no existeix cap mandat jurídic que obligui a una avaluació periòdica de les persones penades, no hi ha una explicació oficial, debat o parlament sobre per què no s’ha exclòs del sistema penitenciari aquestes persones amb problemes de salut mental, i no s’ha previst un sistema d’internament de caràcter extrapenitenciari.

 

També lamenta que hi ha una manca de personal penitenciari fix i amb formació especialitzada en les unitats psiquiàtriques penitenciàries i que no es dediquen prou esforços a garantir que totes les persones internes amb aquestes patologies comptin amb una oferta de prestacions en tots els àmbits (laboral, educatiu, assistencial) que afavoreixin al màxim la seva salut mental.

En la presentació de l’estudi, Núria Sastre, advocada i una de les autores de l’informe, ha declarat que les penes són massa llargues i no fan la seva funció. A més de ser deshumanitzadores, els internaments superiors a deu anys de presó tenen inevitablement un impacte molt negatiu en la salut mental.

 

Roser García, també partícip en la presentació del document, en qualitat de metgessa i voluntària de presons de Justícia i Pau, ha remarcat que «el voluntariat de presons detectem que totes les persones empresonades tenen algun tipus de trastorn mental. Fins i tot els que no estan diagnosticats de cap malaltia psiquiàtrica prenen medicació. Les persones internes estan hipermedicalitzades i hipermedicades».

 

Els resultats de l’anàlisi, valoren que els vincles entre delinqüència, presó i trastorn mental són profunds i multidireccionals. Les persones que són objecte d’una pena o mesura de privació de llibertat, pateixen taxes molt importants de patologia mental, clarament superiors a les de la població en general. Per això en l’estudi es proposen un seguit de canvis i demandes. Aquestes demandes conclouen que cal un sistema jurídic que avanci decididament pel camí de l’excarceració del trastorn mental.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *