Lluvich té molt clar que les famílies procedents de cases de pagès i de pobles petits com Altron, on viuen poc més de mig centenar de persones durant tot l’any, han sabut valorar i reivindicar el paper de les dones a l’entorn rural. Més enllà, però, reconeix que no sempre s’hi ha posat prou el “focus” a l’hora d’explicar la seva història i, sobretot, ressaltar-ne la importància que hi tenen.
Pel que fa al projecte de l’obra, aquest neix a partir d’un article sobre dones de muntanya publicat a la revista ‘Horitzons’. A partir d’aquí, des de l’editorial li van demanar “estirar més el fil” del relat per poder fer un llibre. Ara, des d’una aproximació tendra, i de vegades irònica, però sempre amb “honestedat”, l’autora fa una definició de tots els elements que formen part d’un poble durant els 365 dies de l’any, amb l’objectiu que la societat entengui millor com és la forma de vida en aquest entorn. Tot plegat, afegint-hi anècdotes i destacant la importància que tenen els vincles amb els veïns.
La periodista té molt clar que no canviaria la seva vida “per res del món”, marcada pel fet de formar part d’una comunitat que ha passat a ser “una gran família”. En aquest sentit, destaca que tot plegat passa per sobre de la “individualitat de les persones”, amb unes relacions d’amistat que són intergeneracionals, tenint en compte que són nuclis amb poca població, i on es valoren “les coses més senzilles”.
Tot i que l’entorn rural permet estar més connectat amb la terra, el paisatge i la natura, Lluvich assegura que “la vida és igual o més complicada que en una ciutat gran, sobretot per les persones grans que viuen en pobles petits, aïllats i amb manca de recursos i comunicacions“. Tot i això, conclou que els aspectes positius superen els negatius, ja que moltes persones continuen apostant per aquesta forma de vida.