Els líders de l’OTAN han donat el vistiplau polític a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’aliança atlàntica. En la primera sessió de la cimera de l’OTAN a Madrid aquest dimecres, els 30 caps d’estat i de govern de l’OTAN han convidat Finlàndia i Suècia a unir-se a l’aliança després que Turquia aixequés in extremis el seu vet. Amb aquesta decisió, l’OTAN s’expandeix al nord d’Europa i integra dos països que fan frontera amb Rússia.
“És un dia històric per Suècia i per Finlàndia”, ha assegurat la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, a la seva arribada a la cimera, on es reunirà amb els líders de l’OTAN com a soci de l’aliança, ja que encara no pot seure formalment com a membre de l’organització.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
Els mesos previs a la invasió d’Ucraïna el Kremlin exigia reiteradament a l’OTAN que reduís la seva presència militar prop de les seves fronteres i que aturés la seva expansió cap a l’est. Unes demandes que s’han mantingut durant el curs de la guerra, que ja s’allarga més de quatre mesos. Ara bé, aquesta agressió va fer canviar la històrica posició de neutralitat d’Estocolm i Hèlsinki, que a mitjans de maig va sol·licitar formalment l’entrada a l’organització.
Converses a tres bandes per desencallar l’adhesió
Tots els aliats, excepte Turquia, ho veien amb bons ulls, així que en les últimes setmanes el secretari general de l’OTAN, Stoltenberg havia mantingut converses a tres bandes per desencallar l’adhesió. Finalment, Andersson, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i el president finès, Sauli Ninistö, van tancar un acord tripartit just abans de la cimera per aplacar les reticències turques. “L’adhesió de Finlàndia i Suècia els farà més segurs, l’OTAN més forta i la zona euroatlàntica més segura”, afirma la declaració conjunta dels aliats publicada aquest dimecres al migdia.
Procés d’adhesió
Un cop feta la invitació política dels màxims mandataris, ara s’obre el període de negociacions que, en aquest cas, seran simbòliques i duraran pocs dies perquè a l’OTAN consideren que Estocolm i Hèlsinki compleixen tots els requisits per ser membres de l’aliança. Així, el pròxim dimarts els ambaixadors dels països aliats davant l’OTAN i els representants de Suècia i Finlàndia firmaran el protocol d’adhesió al Tractat de l’Atlàntic Nord, un pas formal que haurà de ser ratificat posteriorment pels 30 estats membre. Stoltenberg espera que sigui ràpid, però no pot avançar cap termini concret.
Mentre no se’ls hi aplica la clàusula de defensa mútua del Tractat de l’Atlàntic Nord, diversos estats membre, entre ells els EUA, s’han compromès a protegir-los en cas d’atac. Suècia i Finlàndia han fet concessions a Ankara per desbloquejar la seva adhesió i dimarts van pactar un memoràndum tripartit on es comprometien a examinar amb rapidesa l’extradició de kurds acusats de terrorisme i a aplicar mà dura contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Amb la firma del tractat d’adhesió del dimarts, obtindran l’estatus de països convidats i podran seure i participar en les reunions de l’OTAN, però no podran vetar decisions com a membres de ple drets dins que no es ratifiqui la seva entrada pels 30 aliats actuals.
