Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el ‘Llibre dels jutges’, conservat a la Seu d’Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix com a text més antic les ‘Homilies d’Organyà’, que es van copiar al voltant del 1220. Per altra banda, l’estudi, que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen, ha permès als investigadors avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. Alturo i Alaix recullen la investigació al llibre ‘Lletres que parlen’, publicat per La Magrana.
Els investigadors de la UAB Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana i Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà.
Una de les conclusions més importants és que la còpia del ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que es creia fins ara. L’hauria realitzat probablement per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, i el text s’hauria vist afectat per l’incendi d’aquesta canònica el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del ‘Liber iudicum’, per a ús del jutge Albertí d’Organyà.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Amb aquesta nova data, l’estudi situa el ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell com el text més antic escrit íntegrament en català, seguit per les ‘Homilies d’Organyà’, que es van copiar al voltant del 1220 i en tercer lloc, una altra còpia del ‘Llibre dels jutges’, que es conserva a la Biblioteca de Montserrat, d’entre 1220 i 1230. Aquest darrer text s’havia situat a finals del segle XII.
Així mateix, l’estudi també indica que el fragment del ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell i el de l’Abadia de Montserrat s’haurien copiat a partir d’una sola traducció, i no de dues com s’havia considerat fins ara.
