Un llibre reconstrueix el mediàtic assassinat de l’os Cachou

El 9 d’abril de 2020, en ple confinament per la pandèmia, una patrulla d’Agents de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran trobava mort l’os Cachou en una zona de difícil accés de Les. La mort, que en un inici es va associar a una baralla amb un altre os, va derivar en una investigació per homicidi, després que Mossos d’Esquadra i Agents Rurals determinessin que l’animal va morir enverinat amb anticongelant. Ara, l’escriptor i periodista David Marín repassa aquest cas mediàtic, encara pendent de judici, al seu nou llibre ‘Mor un os a la Vall d’Aran. Crònica del cas Cachou’ (Angle Editorial). Es tracta d’una crònica novel·lada sobre els detalls del cas i el rerefons de les reticències que aixeca la reintroducció de l’os bru al Pirineu.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

El nou llibre de David Marín (Barcelona, 1974) va sortir a la venda el 17 de maig i aborda el cas Cachou a partir d’una recreació novel·lada de la informació periodística que va generar el cas. De fet, l’autor s’ha inventat el nom de tots els personatges que hi apareixen menys el de Cachou, el protagonista central. A banda d’això, Marín defensa que tot el contingut que apareix a l’obra «ha passat».

 

Marín ha explicat a l’ACN que ha optat pel gènere de la crònica novel·lada per escenificar episodis del cas i poder «traslladar-los al lector d’una manera més viva, més autèntica». També, ha afegit, perquè al ser un cas que encara està pendent de judici no pot anar «amb el dit acusador assenyalant ningú», sinó que cal «garantir i respectar la presumpció d’innocència» dels acusats per la mort del plantígrad.

 

Així mateix, l’autor també ha destacat les reticències que es va trobar a la Val d’Aran a l’hora d’investigar el cas i d’«obtenir informació de manera oberta». Tant per part de les persones favorables a la reintroducció de l’os a la zona, «que no es volien manifestar obertament perquè allà hi ha un pressió social en contra molt important», com per les contràries que no veien bé que vingués «un periodista foraster a posar el nas».