Una cosa és dir-ho i, una altra, ser capaç de ser-ho. I, en aquests moment, no hi ha dubte que Lleida disposa de les condicions idònies per esdevenir el pol de referència català en bioeconomia. Segons ha assegurat l’assessora d’innovacio i transformacio economica de la Diputacio de Lleida, Teresa Botargues, a LleidaDiari.cat, la bioeconomia es basa en el desenvolupament de biorefineries i bioindústries a partir dels excedents derivats de la producció agrícola, ramadera i agroindustrial.
En aquest sentit, la demarcació de Lleida concentra el 53% de la producció agrícola, el 47% de la producció ramadera i el 35% de la superfície de boscos de Catalunya i a més el gruix del seu sector industrial és precisament indústria agroalimentària que també genera excedents valoritzables.
«Estem doncs davant l’oportunitat d’esdevenir el motor de la bioeconomia a Catalunya i capturar els avantatges del model en benefici de la diversificació l’economia local, el foment de bioindústries i nous models de negoci associats (indústria i serveis auxiliars), el desenvolupament de noves infraestructures, serveis i equipaments específics, la retenció i atracció de talent, la fixació de població al territori, la millora de la viabilitat econòmica, social i ambiental del sector primari i la gestió eficient del capital natural disponible, incrementant la seva resiliència climàtica i capacitat de generar serveis ecosistèmics. És, per tant, una oportunitat que no podem deixar escapar», assegura Botargues.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Però, què és la bioeconomia?
La bioeconomia és un model econòmic circular i sostenible basat en l’ús de recursos biològics renovables i locals per produir béns i serveis en tots els sectors econòmics. És el segment renovable de l’economia circular i es caracteritza per ser un model molt intensiu en coneixement i tecnologies. Els recursos biològics renovables sobre els quals se sustenta la bioeconomia es denomina biomassa i contempla tot el conjunt de matèria orgànica d’origen vegetal o animal, incloent-hi els materials procedents de la seva transformació natural o artificial. En un model de bioeconomia circular, la majoria d’aquesta biomassa prové d’excedents o subproductes derivats de l’activitat del sector agrícola, ramader, forestal i agroalimentari.
Actualment, a casa nostra gran part d’aquests recursos reben en el tractament de residus, amb els costos que això implica, o són aplicats directament al camp. La seva valorització permetria multiplicar per 10 la seva capacitat de generar valor afegit i llocs de treball.
Aquesta valorització es fa mitjançant l’aplicació de biotecnologies en l’àmbit industrial i el resultat són els bioproductes. Entre els bioproductes més habituals trobem els bioplàstics i bioembalatges, biomaterials de la construcció, additius d’origen biològic i productes de la química verda, i biocombustibles. Molts cops aquests bioproductes acaben tenint més valor de mercat que el mateix producte originari del qual han derivat en forma d’excedent, donat que la tendència a substituir consumibles d’origen fòssil per d’altres d’origen orgànic afecta a tots els sectors de l’economia.
La bioindústria
Aquest teixit industrial que produeix bioproductes es denomina bioindústria. De la mateixa manera que el model industrial actual, basat en recursos d’origen fòssil, utilitza productes refinats del petroli per als seus processos industrials, la bioindustria utilitza productes refinats de la biomassa. Aquestes refineries que, en lloc de fer servir petroli, utilitzen recursos orgànics renovables, es denominen biorefineries i en elles es converteix la biomassa en productes bio-basats, o de base biològica, que després s’incorporen en processos bioindustrials per a produir els bioproductes. A més a més, moltes d’aquestes biorefineries obtenen també bioenergia.
Les biorefineries no gestionen residus, sinó que valoritzen recursos provinents dels sectors tan estratègics a casa nostra com l’agricultura o la ramaderia.
L’any 2018 Europa comptava ja amb 803 biorefineries, majoritàriament ubicades al nord d’Europa, de les quals 177 combinen la producció de productes bio-basats i de bioenergia. Majoritàriament, es troben ubicades prop de la seva font de biomassa i ben connectades amb ports i pols de concentració d’indústries del sector químic. Europa promou amb força aquest model industrial, donat que contribueix de manera molt significativa a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i del Pacte Verd Europeu. Catalunya també aposta amb força per la bioeconomia circular, i per això l’any passat es aprovar L’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC2030).
Lleida i la seva aposta per ser capital de la bioeconomia
Justament aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida a la I setmana de la Bioeconomia entre el 19 i 24 de setembre. Que com a eix central, la Llotja de Lleida acollirà els dies 29 i 30 de setembre el 1r Congrés BIT Edició Lleida, el congrés de referència de la Bioeconomia, la Innovació i la Tecnologia de Catalunya i, en aquest marc Fira de Lleida inclou en la Fira de Sant Miquel el BIT EXPO, el Pavelló de la Bioeconomia, amb una mostra d’empreses i l’Àgora Bit, un espai de debat entorn de la bioeconomia que estarà ubicat al pavelló 4.
L’Agenda, impulsada per la Diputació de Lleida a partir de l’any 2019, de la mà de la Paeria de Lleida, la mateixa Generalitat, les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i la Universitat de Lleida, el conegut com a G6, ens ha permès identificar 7 àmbits prioritaris d’actuació i desenvolupar, des d’aleshores, tot un seguit de projectes, programes i actuacions per contribuir a fer-los efectius. Un model que es basa en els recursos i les potencialitats del territori en relació amb les oportunitats que ofereix el canvi de model econòmic a escala global.
Un canvi de model
Les Terres de Lleida, Pirineu i Aran han de poder liderar aquest canvi de model, ja que és un dels territoris amb més recursos naturals per ser aprofitats i valorats. Per poder fer-ho, cal que la població, la ciutadania, sigui conscient dels reptes presents als quals ens enfrontem i que sàpiguen que el nostre territori i gent té capacitat per convertir-los en oportunitats. Cal que el teixit empresarial vegi la Bioeconomia com un mecanisme de creació de nous models de negoci i que permet també reconvertir aquells models basats en l’economia lineal, obsolets.
