Lleida

Lleida, entre les ciutats catalanes que abans es recuperaran del xoc de la covid

En canvi, el Camp de Tarragona i Girona no superaran la contracció del 2020 fins l'any vinent

Marta Romera
  • novembre 19, 2022
  • 4 min read
Lleida, entre les ciutats catalanes que abans es recuperaran del xoc de la covid

L’economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, però es queda més de sis punts per sota de la intensa contracció del PIB del 2020, segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, elaborat pel catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver. Tarragona (+7,4%) i Girona (+6,9%) són els territoris que més es van contraure durant el 2020 i els que més han crescut el 2021.

 

Tot i això, també són els que tenen «més camí per córrer» i no recuperaran els nivells precovid fins al 2023. En canvi, Lleida (5,8%), les Terres de l’Ebre (5,1%), l’àrea metropolitana (5,5%), les comarques de muntanya (4,2%) i registren increments menors, però esperen retallar les distàncies amb el 2019 amb molta probabilitat aquest mateix 2022.

 

En aquest sentit, l’economista ha apuntat que veu «molt difícil» que Girona i Tarragona puguin retallar la diferència del 8% del valor afegit brut perdut respecte el 2019 aquest mateix any i, en canvi, sí que veu factible que les Terres de l’Ebre (-5,3%), l’àrea metropolitana (6,4%), les comarques centrals (5,6%) i el Pla de Lleida (-4,9%) ja hagin recuperat les xifres precovid en l’actualitat, perquè van registrar diferències menors i perquè tenen més pes industrial.

 

Osona és el territori que més a prop està de tornar als nivells prepandèmia, ja que només es troba un 0,4% per sota del 2019. A continuació, se situen el Baix Llobregat (-3,1%), l’Alt Penedès i el Moianès (-4,3%). La davallada de la producció energètica ha provocat que les comarques del Pirineu siguin les que més camp per córrer tenen per recuperar l’activitat econòmica perduda. Així, la Vall d’Aran (-29,8%), l’Alta Ribagorça (-20,1%), el Pallars Sobirà (-17,5%) i la Cerdanya (-14%) lideren la llista de territoris amb una caiguda més pronunciada del valor afegit brut entre el 2019 i el 2021.

 

També mostren descensos importants la Selva (-12,8%), el Baix Camp (-11,5%), l’Alt Empordà i el Maresme (-10,7%) i la Conca de Barberà (-10,3%).

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Impuls turístic, agroalimentari i industrial

A tot Catalunya, el creixement del valor afegit brut (VAB) es va deure especialment a la recuperació del sector serveis (+6,3%), marcat pel fort però insuficient creixement del turisme internacional. Les pernoctacions hoteleres van registrar marcades diferències territorials amb forts avenços a la Costa Daurada (158%) i de Barcelona (105%) i a la capital catalana (85%), i amb menors increments als Pirineus (9%), que van atreure més visitants el 2020.

 

L’agricultura va créixer un 2,9% amb forts avenços al vi i raïm, fruita fresca, seca i cítrics; mentre que la indústria va avançar un 5,3%, amb un notable increment de les manufactures. A la construcció, es va registrar un increment de l’1,6%, molt inferior a l’augment de l’afiliació (+4,9%).

 

L’activitat industrial ha millorat amb força a les comarques del Camp de Tarragona per l’impuls de la química i de Girona per l’embranzida del sector alimentari; mentre que l’àmbit manufacturer va créixer amb força a les Terres de l’Ebre (+11,8%) i a l’àrea metropolitana de Barcelona (+6,2%).

Recessió tècnica

Segons l’expert, en general l’economia catalana «fregarà» la recuperació econòmica postcovid el 2022, però no l’assolirà fins al 2023, any que estarà marcat pels «vents de cara forts» a causa de la inflació persistent i l’alça dels tipus d’interès. En aquest sentit, Oliver preveu que l’economia català podria entrar en recessió tècnica el primer trimestre del 2023, però agafarà embranzida de l’abril, i tancarà l’any amb creixement, segons Oliver.

 

Tot i Catalunya encara necessitarà més temps per reabsorbir els estralls de la pandèmia, en termes d’afiliació la tònica és diferent, ja que els prop dels 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegrament el 2021. Aquest aspecte és “crític” per l’economista, que ha assegurat que no s’ha de caure en el pessimisme de cara a l’any 2023.

 

«Si alguna cosa ha demostrat la covid, és que en l’àmbit ocupacional el país té instruments que impediran una eventual recessió en alguns sectors es tradueixi en un augment important de la destrucció d’ocupació», ha insistit Oliver en l’acte de presentació de la 28a edició de l’anuari.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *