Una metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Lleida ha assegurat aquest dimecres durant la segona sessió del judici del cas Nadia, que de cap dels informes que de la menor es desprèn que hi hagi un «risc imminent» de mort, tal com sí que va afirmar en seva declaració aquest dimarts el pare, Fernando Blanco. Segons la metgessa forense, es pot afirmar que una persona amb una malaltia genètica d'aquest tipus té una esperança de vida menor a la resta, tot i això, actualment «hi ha persones amb la mateixa malaltia que encara viuen amb 30 anys». En relació a les suposades puncions que Nadia va rebre al clatell per dur a terme un tractament experimental sobre mutacions genètiques, la metge ha informat que aquest tipus de pràctiques en l'actualitat es poden arribar a realitzar a manera «experimental».
A més, en aquest sentit, la metge ha asseverat que en el cas de fer-se modificacions genètiques serien en l'àmbit embrionari, «ni molt menys en una nena de cinc anys, ja que tot el codi genètic en aquestes edats ja està transferit». La forense ha explicat que només néixer Nadia ja presentava un aspecte físic que indicava que la nena tenia alguna patologia. Arran de la sospita, se li realitzen una sèrie de proves que confirmen el diagnòstic de tricotiodistrofia de Nadia. Alteracions cutànies i oftalmològiques, problemes en el desenvolupament del llenguatge, trastorn d'hiperactivitat i espasticitat en els músculs, són alguns dels símptomes que, segons els informes, presentava Nadia des d'una primerenca edat.
Torna a caure la teoria de tractaments a Houston de la Nadia
Finalment, la metge ha negat tenir cap document d'hospitals de Houston i tan sols li consta un informe en anglès que pertany a una clínica de França. D'altra banda, el director assistencial i pediatre de l'Hospital de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, ha confessat mitjançant videoconferència amb la sala que els pares de Nadia es van negar a lliurar a l'hospital qualsevol informe que acredités la malaltia de la seva filla. En aquest sentit, el pediatra ha assegurat que, tot i entendre que els pares tenen el dret de no lliurar la informació, «sí que ens va sorprendre perquè teníem altres nens amb malalties rares i els pares sempre ens els expliquen tot».
A més, ha afegit Fàbrega, des de l'Hospital de la Seu d'Urgell van oferir als pares de Nadia derivar el tractament de la menor a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ja que hi ha una unitat especialitzada en malalties rares. Malgrat que l'àmplia majoria dels tractaments haguessin entrat per la sanitat pública, els pares de Nadia, ha assegurat el pediatre, van denegar aquesta ajuda. Preguntat pels possibles tractaments que va rebre Nadia a Houston (EUA), Fàbrega ha explicat que companys de l'Hospital de la Seu d'Urgell es van posar en contacte amb centres d'aquesta ciutat i, en cap d'ells, tenien constància que existissin aquest tipus de teràpies.
Alguns testimonis asseguren se senten «enganyats»
Durant la segona sessió del judici d'aquest dimecres celebrat a l'Audiència de Lleida també han declarat altres testimonis com a pares del col·legi de Nadia a Organyà, els quals, han manifestat sentir-se «enganyats» per Fernando i Margarita. «Veure tot el que ha passat t'afecta moralment. En un primer moment no t'ho creus i després et sents molt malament», ha explicat un dels pares.
