|
Els pacients amb trastorns de conducta alimentària (TCA) presenten un pitjor rendiment en algunes habilitats d'intel·ligència emocional (IE) respecte a les persones sense patologia, segons afirma una tesi de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL).
El treball de la doctora Georgina Badia és el primer a nivell internacional que utilitza test MSCEIT en població clínica de tots els subtipus diagnòstics: anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per afartament i trastorn de la conducta alimentària no especificat. Les dos recerques, que formen part d'un estudi longitudinal i un altre transversal, han comptat amb la col·laboració de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) i l'Hospital Santa Maria.
Badia ha valorat amb l'instrument de Mayer-Salovey la intel·ligència emocional d'un centenar de pacients amb TCA i un centenar més de persones sense aquest tipus de trastorns, com a grup control. En comparar els resultats, ha comprovat que els malalts presenten una puntuació més baixa tant en el global d'IE com en l'àrea estratègica i les dos branques que la conformen: comprensió i regulació emocional. Són resultats estadísticament significatius que, a més, coincideixen amb els d'altres estudis sobre intel·ligència emocional realitzats en altres patologies mentals.
La recerca demostra que les persones amb trastorns de conducta alimentària obtenen resultats més de 10 punts per sota respecte al grup control (VEURE GRÀFICA). Els que obtenen pitjor rendiment són, especialment, els pacients amb bulímia i trastorn per afartament, sobretot en l'àrea estratègica i la comprensió emocional. “Això podria explicar l'alexitímia d'aquestes persones, és a dir, les deficiències per entendre, processar o expressar emocions, tant pròpies com alienes; així com un pitjor ajust personal i social”, explica la doctora. També presenten majors símptomes d'ansietat i depressió.
Badia aposta per introduir a la teràpia pels trastorns de conducta alimentària programes específics basats en el model Mayer-Salovey per desenvolupar habilitats emocionals, ja que el seguiment dels pacients amb TCA també ha permès comprovar que, tot i que milloren la clínica alimentària de risc, els resultats sobre intel·ligència emocional es mantenen estables i per sota de la mitjana. “Les dificultats emocionals porten la persona a utilitzar les conductes de risc per gestionar-les. Tenir més estratègies i recursos pot ajudar”, apunta. Els resultats d'aquesta recerca estan pendents de publicació.
Badia ha valorat amb l'instrument de Mayer-Salovey la intel·ligència emocional d'un centenar de pacients amb TCA i un centenar més de persones sense aquest tipus de trastorns, com a grup control. En comparar els resultats, ha comprovat que els malalts presenten una puntuació més baixa tant en el global d'IE com en l'àrea estratègica i les dos branques que la conformen: comprensió i regulació emocional. Són resultats estadísticament significatius que, a més, coincideixen amb els d'altres estudis sobre intel·ligència emocional realitzats en altres patologies mentals.
La recerca demostra que les persones amb trastorns de conducta alimentària obtenen resultats més de 10 punts per sota respecte al grup control (VEURE GRÀFICA). Els que obtenen pitjor rendiment són, especialment, els pacients amb bulímia i trastorn per afartament, sobretot en l'àrea estratègica i la comprensió emocional. “Això podria explicar l'alexitímia d'aquestes persones, és a dir, les deficiències per entendre, processar o expressar emocions, tant pròpies com alienes; així com un pitjor ajust personal i social”, explica la doctora. També presenten majors símptomes d'ansietat i depressió.
Badia aposta per introduir a la teràpia pels trastorns de conducta alimentària programes específics basats en el model Mayer-Salovey per desenvolupar habilitats emocionals, ja que el seguiment dels pacients amb TCA també ha permès comprovar que, tot i que milloren la clínica alimentària de risc, els resultats sobre intel·ligència emocional es mantenen estables i per sota de la mitjana. “Les dificultats emocionals porten la persona a utilitzar les conductes de risc per gestionar-les. Tenir més estratègies i recursos pot ajudar”, apunta. Els resultats d'aquesta recerca estan pendents de publicació.
