|
Ja han passat les audiències públiques de les Basses i del Museu Morera, celebrades una rere l’altra el 24 i 25 de setembre, com una mena de marató lleidatana de la participació ciutadana amb premeditat final feliç: la festa major de tardor i la fira de Sant Miquel, amb què alleugerir una adolorida classe política que va rebre per totes bandes i amb què intentar esvair la ressaca mediàtica i ciutadana dels dos actes.
Com a promotora de la 1a audiència pública de la història a Lleida, la CUP us donem mil gràcies a totes les persones que hi vàreu assistir i, especialment, a les que hi vàreu participar. Mai en aquesta ciutat els nostres representants polítics havien entomat de forma tan directa l’opinió, lliure i sense tamisos, de la ciutadania envers la seva gestió d’afers col·lectius, com dilluns en sentir clamorosament qüestionat el seu model de gestió mercantilista i privativa per al Parc de les Basses i, dimarts, en escoltar tantes veus denunciant la seva manca de compromís amb la cultura i amb el Museu Morera.
Llàstima que, un cop més, la classe política no va estar a l’alçada del que significa la participació ciutadana. Les persones que hi vàreu ser ja sabeu de que us parlo. L’equip de govern es va mostrar, tant en el fons com en les formes, totalment incapacitat per encaixar el paper preponderant de la ciutadania en el desenvolupament de les audiències. I ho va demostrar des d’una posada en escena massa semblant a un Ple (amb un lloc privilegiat per als polítics que seien al davant i parlaven des del faristol, tot relegant la ciutadania i entitats al fons de la sala amb un micròfon més discret), passant per la constitució d’una mesa on a més del President i el Secretari s’hi asseia la persona encarregada d’intervenir com a equip de govern (mentre que la persona que defensava l’entitat promotora i l’expert seien fora), i fins a la mateixa gestió de l’audiència en que es va atorgar un temps mig de 15 minuts per polític en comparació als 3 minuts per ciutadà i entitat, i en que es va triplicar miraculosament el temps d’intervenció de l’equip de govern al emprar els minuts de què disposava el grup del PSC i el propi Alcalde Ros, com a president, per posar-se a defensar l’acció de govern malgrat aquesta ja disposava, respectivament, de la Sra. Camps i la Sra. Parra. Però tots aquests errors, diguem-ne de concepció i que comparteixen per igual equip de govern i oposició, se’ls varen girar en contra a tots ells a mesura que les intervencions ciutadanes van anar-los posant els punts sobre les is i de quina manera. Durant dos dies seguits, a la sala Alfred Perenya es va respirar poder popular i cultura cívica: la ciutadania lleidatana empoderada en els seus drets i deures envers els afers col•lectius alliçonant la classe política sobre la fi dels seus privilegis.
Felicitem, per tant, a totes les persones i associacions de Lleida per la seva impecable participació i desitgem encert a la Paeria, per a que un ulterior Reglament d’Audiències Públiques de Lleida –encara per elaborar- sàpiga eliminar aquests tics dirigistes i reconduir les audiències cap al veritable sentit d’aquest acte: esdevenir un espai de diàleg obert entre ciutadania i classe política on siguin les entitats i les persones individuals les que comptin amb el protagonisme que mereix la societat civil, relegant els representants polítics al lloc que els correspon i que no és altre que el d’escoltar i ser escoltat des d’un discret segon pla, entenent que ja disposen dels Plens per a desenvolupar-hi la seva tasca representativa.
Per part nostra, des de la CUP us podem garantir que ens trobareu, com sempre, a peu de carrer i al mateix temps participant en les comissions de seguiment del Parc de les Basses i del Museu Morera que s’han de constituir aquest mes d’octubre.
Esther Sancho, militant de la CUP
Com a promotora de la 1a audiència pública de la història a Lleida, la CUP us donem mil gràcies a totes les persones que hi vàreu assistir i, especialment, a les que hi vàreu participar. Mai en aquesta ciutat els nostres representants polítics havien entomat de forma tan directa l’opinió, lliure i sense tamisos, de la ciutadania envers la seva gestió d’afers col·lectius, com dilluns en sentir clamorosament qüestionat el seu model de gestió mercantilista i privativa per al Parc de les Basses i, dimarts, en escoltar tantes veus denunciant la seva manca de compromís amb la cultura i amb el Museu Morera.
Llàstima que, un cop més, la classe política no va estar a l’alçada del que significa la participació ciutadana. Les persones que hi vàreu ser ja sabeu de que us parlo. L’equip de govern es va mostrar, tant en el fons com en les formes, totalment incapacitat per encaixar el paper preponderant de la ciutadania en el desenvolupament de les audiències. I ho va demostrar des d’una posada en escena massa semblant a un Ple (amb un lloc privilegiat per als polítics que seien al davant i parlaven des del faristol, tot relegant la ciutadania i entitats al fons de la sala amb un micròfon més discret), passant per la constitució d’una mesa on a més del President i el Secretari s’hi asseia la persona encarregada d’intervenir com a equip de govern (mentre que la persona que defensava l’entitat promotora i l’expert seien fora), i fins a la mateixa gestió de l’audiència en que es va atorgar un temps mig de 15 minuts per polític en comparació als 3 minuts per ciutadà i entitat, i en que es va triplicar miraculosament el temps d’intervenció de l’equip de govern al emprar els minuts de què disposava el grup del PSC i el propi Alcalde Ros, com a president, per posar-se a defensar l’acció de govern malgrat aquesta ja disposava, respectivament, de la Sra. Camps i la Sra. Parra. Però tots aquests errors, diguem-ne de concepció i que comparteixen per igual equip de govern i oposició, se’ls varen girar en contra a tots ells a mesura que les intervencions ciutadanes van anar-los posant els punts sobre les is i de quina manera. Durant dos dies seguits, a la sala Alfred Perenya es va respirar poder popular i cultura cívica: la ciutadania lleidatana empoderada en els seus drets i deures envers els afers col•lectius alliçonant la classe política sobre la fi dels seus privilegis.
Felicitem, per tant, a totes les persones i associacions de Lleida per la seva impecable participació i desitgem encert a la Paeria, per a que un ulterior Reglament d’Audiències Públiques de Lleida –encara per elaborar- sàpiga eliminar aquests tics dirigistes i reconduir les audiències cap al veritable sentit d’aquest acte: esdevenir un espai de diàleg obert entre ciutadania i classe política on siguin les entitats i les persones individuals les que comptin amb el protagonisme que mereix la societat civil, relegant els representants polítics al lloc que els correspon i que no és altre que el d’escoltar i ser escoltat des d’un discret segon pla, entenent que ja disposen dels Plens per a desenvolupar-hi la seva tasca representativa.
Per part nostra, des de la CUP us podem garantir que ens trobareu, com sempre, a peu de carrer i al mateix temps participant en les comissions de seguiment del Parc de les Basses i del Museu Morera que s’han de constituir aquest mes d’octubre.
Esther Sancho, militant de la CUP