

L’educació pública, una baula imprescindible per aconseguir una ciutat crítica i socialment justa| Anna Campanera i Susana Ariño
Lleida, que presidirà la xarxa de ciutats educadores, no pot permetre ni tolerar l'eliminació de línies educatives en qualsevol escola de la ciutat, ja sigui de P3 com de qualsevol altre nivell educatiu, ni la desaparició de cap centre educatiu públic.
Lleida, ciutat que presidirà la xarxa de ciutats educadores, no pot seguir tolerant ni practicant una política educativa que ha portat a la segregació escolar i a la guetització de determinats centres educatius.
Com a ciutadania no podem acceptar el camí que estant prenent les polítiques institucionals del Departament i de la Paeria, una clara deriva cap a la privatització de l'educació. Una pertinent demostració d'aquesta intencionalitat la tenim en el manteniment dels concerts econòmics als centres privats; alguns d'aquests són a escoles que segreguen per sexes i tendeixen a una educació elitista, així com la contínua concertació a la secundària o obrint cicles formatius als centres privats. En contrapartida a aquestes mesures, s'apliquen taxes i quotes a les escoles bressol, es fixen quotes als cicles formatius dels centres públics, s'encareixen els graus universitaris i es fixen uns preus abusius i clarament restrictius als postgraus obligatoris.
D'altra banda, la manca de previsió i la improvisació constant del Departament, amb el vistiplau de la Paeria, ens ha portat a no respondre a la demanda històrica del centre de Pinyana, en barracons des del seu inici, a privar els barris de Cappont i Balàfia d'un institut, al confinament i saturació de centres públics amb ràtios inassumibles, a afegir “bonys” o línies senceres per no voler dotar la ciutat de les infraestructures educatives de qualitat que ens mereixem. I ara ens trobem amb el tancament d'una línia d'educació infantil al barri del Secà de Sant Pere. Quin serà el següent despropòsit?
Entenem l'educació com un dels pilars per aconseguir una societat implicada, activa, responsable, divergent, crítica i lliure, amb capacitat per participar del seu entorn, combativa en la defensa dels seus drets i conscients dels seus deures. Però enfront a la (nostra) idea de l'educació com una eina transformadora, estem davant d'unes polítiques educatives que entenen aquesta com una eina alienadora, als interessos del mercat.
Exigim la baixada de ràtios, infraestructures dignes, més dotació de professorat i especialistes, l'eliminació dels concerts econòmics que sols beneficien a les ordres religioses, un increment de les beques (tant per estudis com per menjador), plans per lluitar i afrontar la segregació escolar. Totes aquestes són mesures que van encaminades a millorar la qualitat del sistema educatiu. Ara tenen una gran oportunitat per defensar i apostar pel que sempre s'han omplert la boca: per la qualitat de l'educació.
Exigim una política educativa que no improvisi, amb una planificació en el temps, que no depengui del color del partit que governa, i que tingui la qualitat i la universalitat com a pilars fonamentals.
Volem una educació pública, equitativa, universal, independentment del lloc on hagis nascut, del color de la teva pell, del lloc on visquis o del sexe que tinguis.
Exigim una aposta decidida i ferma del nostre ajuntament i del nostre Parlament per un sistema educatiu de qualitat.
Sols amb una bona educació, podrem ser ciutadans lliures i transformar-nos com a persones i societat.
Anna Campanera i Susana Ariño, membres de la Crida per Lleida-CUP
Lleida, ciutat que presidirà la xarxa de ciutats educadores, no pot seguir tolerant ni practicant una política educativa que ha portat a la segregació escolar i a la guetització de determinats centres educatius.
Com a ciutadania no podem acceptar el camí que estant prenent les polítiques institucionals del Departament i de la Paeria, una clara deriva cap a la privatització de l'educació. Una pertinent demostració d'aquesta intencionalitat la tenim en el manteniment dels concerts econòmics als centres privats; alguns d'aquests són a escoles que segreguen per sexes i tendeixen a una educació elitista, així com la contínua concertació a la secundària o obrint cicles formatius als centres privats. En contrapartida a aquestes mesures, s'apliquen taxes i quotes a les escoles bressol, es fixen quotes als cicles formatius dels centres públics, s'encareixen els graus universitaris i es fixen uns preus abusius i clarament restrictius als postgraus obligatoris.
D'altra banda, la manca de previsió i la improvisació constant del Departament, amb el vistiplau de la Paeria, ens ha portat a no respondre a la demanda històrica del centre de Pinyana, en barracons des del seu inici, a privar els barris de Cappont i Balàfia d'un institut, al confinament i saturació de centres públics amb ràtios inassumibles, a afegir “bonys” o línies senceres per no voler dotar la ciutat de les infraestructures educatives de qualitat que ens mereixem. I ara ens trobem amb el tancament d'una línia d'educació infantil al barri del Secà de Sant Pere. Quin serà el següent despropòsit?
Entenem l'educació com un dels pilars per aconseguir una societat implicada, activa, responsable, divergent, crítica i lliure, amb capacitat per participar del seu entorn, combativa en la defensa dels seus drets i conscients dels seus deures. Però enfront a la (nostra) idea de l'educació com una eina transformadora, estem davant d'unes polítiques educatives que entenen aquesta com una eina alienadora, als interessos del mercat.
Exigim la baixada de ràtios, infraestructures dignes, més dotació de professorat i especialistes, l'eliminació dels concerts econòmics que sols beneficien a les ordres religioses, un increment de les beques (tant per estudis com per menjador), plans per lluitar i afrontar la segregació escolar. Totes aquestes són mesures que van encaminades a millorar la qualitat del sistema educatiu. Ara tenen una gran oportunitat per defensar i apostar pel que sempre s'han omplert la boca: per la qualitat de l'educació.
Exigim una política educativa que no improvisi, amb una planificació en el temps, que no depengui del color del partit que governa, i que tingui la qualitat i la universalitat com a pilars fonamentals.
Volem una educació pública, equitativa, universal, independentment del lloc on hagis nascut, del color de la teva pell, del lloc on visquis o del sexe que tinguis.
Exigim una aposta decidida i ferma del nostre ajuntament i del nostre Parlament per un sistema educatiu de qualitat.
Sols amb una bona educació, podrem ser ciutadans lliures i transformar-nos com a persones i societat.
Anna Campanera i Susana Ariño, membres de la Crida per Lleida-CUP