

La igualtat real no és cosa d’un sol dia| Ana Almendros
Des de la XASI-UGT de Lleida donem les gràcies a les dones del segle XIX que, amb fortes vagues i fets com el conegut incendi de la fàbrica Cotton a Nord-amèrica, van donar l’impuls i el leitmotiv perquè el dia 8 de març s’instaurés com el Dia Internacional de les Dones, una data emblemàtica que fa aparèixer la precarietat i la desigualtat que fins llavors patia la dona i que continua patint en els nostres temps.
L’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU) va ser l’organisme que va establir l’esmentada data del 8 de març com el dia per reivindicar el feminisme. Des de la majoria dels racons del planeta moltes veus s’uneixen per reivindicar la lluita de la dona treballadora i per assolir la igualtat entre homes i dones.
La mateixa ONU va realitzar un informe el 2015 en què afirmava que es trigarien dos segles per arribar a la igualtat efectiva entre els homes i les dones, previsió que no ens ha de desanimar, sinó que més aviat ens ha d’empènyer a reivindicar, any rere any, el paper fonamental de la dona en qualsevol àmbit de la nostra societat.
Des de la XASI-UGT de Lleida aquest any hem fixat la nostra mirada en les dones periodistes sota el lema 'Dones periodistes: una crònica diferent?', en un acte que ha tingut lloc el dia 7 de març i que ens ha permès conèixer de primera mà la visió de les professionals del sector.
És evident que la dona ha estat present en tots els sectors que avui dia podem anomenar 'laborals' i, és clar, en la premsa escrita i en la literatura en general. Hi ha hagut aportacions cabdals, i només a títol de recordatori de l’àmbit literari català podem anomenar obres transcendentals de Caterina Albert i Paradís. Vaja! Malauradament, la majoria no sabem qui és. I si parlem de Víctor Català? Ah! Ara sí, ara recordem que Caterina s’amagava sota aquest pseudònim en les seves obres, o, si més no, en les més reconegudes: 'Solitud' i 'Drames rurals'.
No aprofundirem en els motius de l’autora per amagar-se sota aquest pseudònim, atès que no és l’objectiu d’aquest escrit, però l’exemple de Caterina Albert sí que ens serveix de punt de partida per adonar-nos de les dificultats de la dona en tots els sectors laborals.
Els mitjans de comunicació de la nostra societat poden arribar a tenir el poder de construir i fins i tot poden intentar crear idearis en la nostra societat. Per aquest motiu, des de la XASI-UGT de Lleida ens preguntem coses tan senzilles com:
• S’elegeixen amb els mateixos criteris els presentadors i les presentadores?
• Les tasques encomanades a dones i homes als mitjans de comunicació, són iguals? Pensem en escrits o programes esportius, telenotícies…
La resposta de qualsevol de nosaltres segurament és diferent, però sí que coincidim, en major o menor mesura, en el fet que s’utilitzen criteris diferents en l’elecció de les presentadores, de la mateixa manera que les tasques encomanades són diferents per raó de sexe.
Per aquest motiu, des de la XASI-UGT de Lleida continuarem sumant-nos a les veus que lluiten per canviar la desigualtat entre homes i dones. I no ho dubteu, entre tots i totes escurçarem la previsió de l’informe realitzat per l’ONU.
Ana Almendros, responsable XASI-UGT Terres de Lleida
L’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU) va ser l’organisme que va establir l’esmentada data del 8 de març com el dia per reivindicar el feminisme. Des de la majoria dels racons del planeta moltes veus s’uneixen per reivindicar la lluita de la dona treballadora i per assolir la igualtat entre homes i dones.
La mateixa ONU va realitzar un informe el 2015 en què afirmava que es trigarien dos segles per arribar a la igualtat efectiva entre els homes i les dones, previsió que no ens ha de desanimar, sinó que més aviat ens ha d’empènyer a reivindicar, any rere any, el paper fonamental de la dona en qualsevol àmbit de la nostra societat.
Des de la XASI-UGT de Lleida aquest any hem fixat la nostra mirada en les dones periodistes sota el lema 'Dones periodistes: una crònica diferent?', en un acte que ha tingut lloc el dia 7 de març i que ens ha permès conèixer de primera mà la visió de les professionals del sector.
És evident que la dona ha estat present en tots els sectors que avui dia podem anomenar 'laborals' i, és clar, en la premsa escrita i en la literatura en general. Hi ha hagut aportacions cabdals, i només a títol de recordatori de l’àmbit literari català podem anomenar obres transcendentals de Caterina Albert i Paradís. Vaja! Malauradament, la majoria no sabem qui és. I si parlem de Víctor Català? Ah! Ara sí, ara recordem que Caterina s’amagava sota aquest pseudònim en les seves obres, o, si més no, en les més reconegudes: 'Solitud' i 'Drames rurals'.
No aprofundirem en els motius de l’autora per amagar-se sota aquest pseudònim, atès que no és l’objectiu d’aquest escrit, però l’exemple de Caterina Albert sí que ens serveix de punt de partida per adonar-nos de les dificultats de la dona en tots els sectors laborals.
Els mitjans de comunicació de la nostra societat poden arribar a tenir el poder de construir i fins i tot poden intentar crear idearis en la nostra societat. Per aquest motiu, des de la XASI-UGT de Lleida ens preguntem coses tan senzilles com:
• S’elegeixen amb els mateixos criteris els presentadors i les presentadores?
• Les tasques encomanades a dones i homes als mitjans de comunicació, són iguals? Pensem en escrits o programes esportius, telenotícies…
La resposta de qualsevol de nosaltres segurament és diferent, però sí que coincidim, en major o menor mesura, en el fet que s’utilitzen criteris diferents en l’elecció de les presentadores, de la mateixa manera que les tasques encomanades són diferents per raó de sexe.
Per aquest motiu, des de la XASI-UGT de Lleida continuarem sumant-nos a les veus que lluiten per canviar la desigualtat entre homes i dones. I no ho dubteu, entre tots i totes escurçarem la previsió de l’informe realitzat per l’ONU.
Ana Almendros, responsable XASI-UGT Terres de Lleida