La galeria Espai Cavallers de Lleida comença el pròxim 2 de setembre i fins a l'octubre la temporada amb la presentació en exclusiva la primera exposició d'en Jordi Prenafeta, amb el títol Art de Frontera. Hi haurà tot un seguit d'activitats al voltant d'aquesta exposició.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
Els actes previstos
Divendres 2 de setembre a les 7:30 de la tarda
Inauguració amb les actuacions del compositor Jordi Viladomat i de l'actor Jordi Calvet
Divendres 16 de setembre a les 7:30 de la tarda
Visita guiada a càrrec de l'artista que posteriorment il·luminarà a mà un exemplar de l'obra gràfica Filferrada
Diumenge 25 de setembre a les 12 hores
Visita adreçada a públic familiar, amb contes a càrrec de les rondallaires Roser Guasch, Alba Macarella i Mertxe París
Diumenge 2 d'octubre a les 12 hores
Cloenda de l'exposició a càrrec de la cantautora Sissa Viva
Art de frontera
PROJECTE ARTÍSTIC MULTIDISCIPLINARI JORDI PRENAFETA
A l'exposició es podrà veure 31 peces d'obra gràfica d'edició limitada. També hi haurà un vídeo i diverses instal·lacions.
Concepte
Frontera és un terme que designa un terme, és a dir, un mot que designa un límit, una línia imaginària on pretesament s'acaba alguna cosa. Però les coses mai no s'acaben tan fàcilment com traçant-hi una ratlla a sobre. En realitat passa justament el contrari: una frontera és sempre el lloc on alguna cosa comença. I comença no pas del límit ençà o enllà, sinó en el límit mateix.Perquè tot límit és un repte de superació, i tota frontera és una invitació a travessar-la.
Un límit fronterer és, doncs, la llavor implícita d'un conflicte, d'un front permanentment obert que lluita per traspassar la ratlla, transgredir-la, transcendir-la. No debades, el mot frontera és un derivat de front. I un front és també un drama humà: l'esforç i el desgast de la lluita que l'obstacle comporta.
Però la incisió que talla el territori inflama la zona i n'hipertrofia inevitablement l'activitat: el comerç, el contraban, l'intercanvi, la migració i, en definitiva, el desig de seguir passant, més que mai. La hiperactivitat cus la ferida, la cauteritza, l'assumeix com a pont i no com a mur, i la tenacitat del trànsit esdevé un nou valor compartit a banda i banda, un nou tret de la indeleble identitat comuna. Un cop consolidat el vincle, la cicatriu endureix el teixit i uneix amb més força i promiscuïtat la terra que la ratlla pretenia dividir. La frontera és la pell amb què els territoris fan l'amor, amb què els pobles troben la concòrdia allà on els estats cerquen la discòrdia.
Projecte progressiu
L'absurd que comporta l'existència de fronteres ha obsessionat llargament l'artista com a tema d'investigació i expressió creativa, i l'ha empès al llarg dels anys a abandonar la zona de confort de la seva especialitat, les lletres, per aventurar-se en nous llenguatges artístics amb què reflexionar sobre l'inquietant fet fronterer.
El projecte resultant és, doncs, el resultat d'un impuls creatiu total que avança simultàniament en diverses direccions íntimament interconnectades, però a un ritme desigual. Com que, així i tot, l'artista les sent totes com a irrenunciables, el conjunt creixerà necessàriament de manera orgànica, desigual i imprevisible.
Art a la frontera és, doncs, un projecte progressiu (work in progress), multidisciplinari i multifase, que pretén incorporar progressivament, en diverses etapes, diferents llenguatges, formats i tècniques. El projecte inclou, a curt o a mitjà termini, obrà gràfica, obra plàstica, fotografia, art conceptual, projeccions, textos, instal·lacions, art de carrer i accions performatives. Hom preveu, a més, diverses activitats paraartístiques d'acompanyament i dinamització de les exposicions i intervencions públiques que el procés vagi generant.
Atesa la seva diversitat de llenguatges, el projecte es materialitzà en diverses fases i espais, en funció del procés de producció de les obres, els recursos econòmics i materials disponibles i les eventuals limitacions pel que fa a accions i intervencions en l'espai públic.
