Davant l’entrada en fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià Muga, JARC demana suport econòmic per als productors que patiran una pèrdua de productivitat i rendibilitat pels efectes de la sequera i aposta per un pla de previsió per poder fer front a aquesta situació. També sol·licita una revisió del sistema d’assegurances, que actualment no cobreix les pèrdues provocades per la manca de precipitacions.
El sindicat agrícola ha celebrat una reunió bilateral amb el Departament d’Acció Climàtica, que s’ha compromès a convocar una trobada amb un grup de treball format per les organitzacions agràries sobre la desburocratització del sector, el 15 de març.
L’entrada en fase d’excepcionalitat implica restriccions d’aigua per a usos industrials (15%) i agrícoles i ramaders (40%) i usos lúdics i reg, a 224 municipis de 15 comarques de Girona i Barcelona, que entren en vigor aquest dijous, a partir de la seva publicació al DOGC. Aquestes són les restriccions que estableix el nou decret llei que va aprovar el Govern, que s’activen després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! 
Les seves conseqüències per als productors agraris depenen en aquest moment d’un gran ventall de factors segons el territori i les produccions, però en molts casos es traduiran en una reducció del rendiment i, per tant, una pèrdua de rendibilitat, segons JARC.
El sindicat avisa que la situació actual és molt complicada. El pla d’estalvi d’aigua que presenta l’Agència Catalana de l’Aigua per la ramaderia i l’agricultura preveu assegurar només la supervivència del bestiar, en cas de la producció ramadera, o dels cultius. En el cas de l’agricultura fa referència als plurianuals llenyosos, és a dir, es podrà mantenir l’arbre viu, no es garanteix la collita.
Les previsions de precipitacions, segons JARC, apunten al fet que això és només el començament i s’hauran d’imposar noves restriccions en altres territoris, com ja ha anunciat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) de cara a la campanya de regadiu, i ja s’estan aplicant al Canal d’Aragó i Catalunya. A la zona regable de l’Urgell s’ha plantat més cultiu de secà.
La sequera, doncs, ja està condicionant els tipus de cultius que es planten i els seus rendiments i per això, JARC espera un estiu «molt dur». S’ha demanat al Departament d’Acció Climàtica que elabori un pla de previsió per poder fer front a aquesta més que probable situació. També sol·licita una compensació econòmica per les pèrdues ocasionades per la sequera o les restriccions d’aigua imposades, perquè els productors puguin mantenir les seves explotacions i garantir la producció d’aliments i la sobirania alimentària. Una altra mesura que l’entitat considera necessària és la flexibilització dels ajuts de la PAC; per adaptar-los a aquesta realitat climàtica, i la compensació econòmica per reducció de rendiment o per canvi de cultiu.
JARC afegeix que aquestes pèrdues se sumen a les que estan patint molts pagesos arreu de Catalunya a causa dels danys provocats per les superpoblacions de fauna cinegètica.
