El jaciment arqueològic de Montlleó, situat al terme municipal de Prats i Sansor (Cerdanya), és més antic del que es creia, segons han descobert un equip d’arqueòlegs del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), que entre el 17 i 27 de juliol han excavat aquest jaciment a l’aire lliure del paleolític superior. En concret, els participants han descobert l’antiguitat del nivell basal del jaciment, que és de fa uns 23.000 anys i que es correspon amb el moment climàtic més fred de la darrera glaciació. També han trobat eines de pedra i malacologia que evidencien que Montlleó era un punt clau en la travessa dels Pirineus durant aquest període.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
L’equip del SERP, integrat per 11 estudiants i graduats en Arqueologia de la UB, i sota la direcció dels investigadors Marta Sánchez de la Torre, Cynthia Belén González i Xavier Mangado Llach, va recuperar nombroses eines lítiques característiques de període solutrià, juntament amb més d’una trentena de restes malacològiques de petxines i cargols marins emprats en l’abillament personal. Aquestes últimes restes mostren contactes entre la costa i l’interior, així com entre ambdós vessants de la cadena muntanyosa.
Montlleó va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol·lectors nòmades, que hi van desenvolupar diverses activitats, com ara esquarterar animals de caça o elaborar eines de pedra, d’os o de banya. A diferència del jaciment del Castellot de Bolvir, a Montlleó no s’hi va fer cap construcció, ja que en aquella època de la prehistòria només s’hi aixecaven cabanes desmuntables.
Els treballs els ha finançat el Projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i rep el suport de l’Ajuntament de Prats i Sansor.
