El vessament pleural es desenvolupa per l'acumulació de líquid entre les parets dels pulmons i les capes toràciques del cos. La majoria de persones amb càncer desenvolupen aquesta patologia. El descobriment de biomarcadors d'alta precisió de malignitat en el cas de vessaments pleurals segueix sent difícil.
Un estudi del cap de servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), investigador principal del Grup de Recerca de Biomarcadors en Càncer (GReBiC) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL), José Manuel Porcel, ha descobert una nova via per quantificar de manera més precisa un biomarcador, anomenat (cell adhesion molecule), que ajuda a diagnosticar vessaments pleurals.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Aquest biomarcador s'avaluava mitjançant una tècnica més subjectiva
Fins ara, aquest biomarcador s'avaluava mitjançant una tècnica més subjectiva. Ara, gràcies a aquesta recerca, la quantificació de la concentració del marcador s'ha fet mitjançant una tècnica Elisa (de l'anglès,Enzyme-Linked ImmunoSorbentAssay), que aporta més fiabilitat als resultats. L'estudi s'ha publicat a la revista Respirology. En una primera fase, l'estudi es va portar a terme amb mostres al laboratori i una recerca comparativa entre tres marcadors potencials de tumors. El millor biomarcador resultant, l'EpCAM, es va validar posteriorment, en una segona fase, en dues poblacions independents de 73 i 48 pacients amb vessaments pleurals.
«Els adenocarcinomes són els subtips histològics més habituals que es metastatitzen a la pleura i que, de vegades, són difícils de diagnosticar; per això, calen biomarcadors que donin suport a decisions clíniques juntament amb una confirmació citohistològica», ha explicat Porcel. Aquest descobriment obre una nova porta a la recerca per a futures investigacions i a la futura aplicabilitat d'aquest marcador en la pràctica clínica. Aquesta recerca s'ha portat a terme amb el finançament d'una ajuda de i la col·laboració del de l' i de la Plataforma de Biobancos (PT17/0015/0027).