Adverteixen que un institut del Pla d’Urgell està al límit del «col·lapse»

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’INS Terres de Ponent ha fet un crit d’alerta per la falta d’espai que els deixa al límit del «col·lapse». Asseguren que l’institut, que està en funcionament des de 1980, està pensat per a uns 250 alumnes i aquest curs n’hi haurà 500. David López, vicepresident de l’AFA, no s’hi ha fet cap reforma important més enllà de la instal·lació de 3 mòduls als anys 90. Malgrat que també es parla de projectes d’ampliació des de fa 20 anys, no se n’ha acabat materialitzant cap i ara han hagut d’adaptar aules específiques i fins i tot el menjador per poder fer classes. Les famílies lamenten que el professorat no pot cobrir les exigències d’Ensenyament en matèria docent.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

David López ha explicat que l’INS Terres de Ponent cada vegada creix més i malgrat que les coses es fan bé des de l’equip docent, hi ha el problema que no es pot reballar ni oferir la «qualitat d’ensenyament» que requeririen els alumnes per la falta d’espai. Assegura que hi ha problemes per gestionar i organitzar el dia a dia i cobrir les exigències d’Ensenyament en relació a les pautes que cal seguir per desenvolupar el curs.

Ara mateix, al centre només hi ha dos aules destinades a matèries específiques, però ha calgut adaptar el menjador per fer classes. Altres com l’aula de dibuix o la de música s’han hagut de convertir també en classes per a cursos corrents i és pràcticament impossible poder desdoblar classes per fer les activitats curriculars. Així mateix, la biblioteca s’utilitza com a aula per a matèries de batxillerat i algun desdoblament o optativa de l’ESO. Els tallers de tecnologia i els laboratoris també es fan servir per a fer classes ordinàries.

Un altre dels problemes afecta directament als professors, ja que la sala que tenen per preparar matèries i reunir-se ha quedat petita per la quantitat actual de docents que arriba als 60. De fet, la sala està pensada per a un màxim de 30 persones i a vegades han de seure al damunt de la taula.

Segons l’AFA, el fet que el centre estigui pensat per a un volum d’entre 250 i 300 alumnes fa que hi hagi problemes de mobilitat pels passadissos, que en determinats moments es poden veure col·lapsats. A més a més, tot i que l’edifici té tres plantes, no hi ha cap ascensor, de manera que si hi ha algun alumne amb mobilitat reduïda, només queda l’opció que ell i la seva classe estiguin ubicats sempre als mòduls exteriors que són a peu pla. Aquests mòduls es van començar a instal·lar als anys 90 i el més nou ja té 9 anys. Segons l’AFA han quedat molt obsolets, amb problemes de climatització tant a l’estiu com a l’hivern, quan els alumnes moltes vegades veuen obligats a fer classe amb abrics.

Al 2002 es va començar a parlar d’un projecte d’ampliació del centre, però no ha acabat d’arrencar mai. Ensenyament va fer els plànols i la previsió d’espai, però no s’ha acabat executant res i malgrat que la direcció de l’institut fa requisits per les condicions actuals cada any, no s’actua. L’AFA també ha fet reiterades peticions als serveis territorials d’Ensenyament a Lleida per mirar de desencallar la situació, però lamenten que es troben a les portes de començar un nou curs amb la mateixa problemàtica. Per aquest motiu, no descarten fer algun tipus d’acció reivindicativa com posar alguna pancarta a les portes del centre de cara al primer dia de curs.