Societat

L’hospital català que aconsegueix que pacients tetraplègics recuperin la mobilitat

Recentment, van realitzar la intervenció a un jove que va patir un accident el 2016 en un salt al mar

Marta Romera
  • setembre 25, 2022
  • 5 min read
L’hospital català que aconsegueix que pacients tetraplègics recuperin la mobilitat

L’Institut Guttmann ha incorporat una nova tècnica quirúrgica de transposició de nervis que permet millorar la mobilitat a les mans de pacients tetraplègics. Consisteix a fer una mena de ‘bypass’ dels nervis sans del mateix pacient a la zona afectada per la lesió medul·lar amb l’objectiu de recuperar la funció de la musculatura.

Un dels primers beneficiaris de la nova solució és l’Oriol Papasseit, un jove de Coma-ruga que el 2016 va saltar des d’unes roques per llançar-se al mar, a Torredembarra. Una accidentada caiguda l’ha deixat en cadira de rodes i necessita ajuda per a totes les accions quotidianes, com menjar o vestir-se. Aquesta setmana l’han operat amb l’esperança que li «canviï la vida», una intervenció amb l’ACN com a testimoni.

El doctor Frederic Dachs, traumatòleg, neuro-ortopeda i especialista en cirurgia de mà tetraplègica, explica que el gran èxit de l’operació és haver trobat una solució per a un tipus de pacient amb una lesió aguda que històricament estava condemnat a la dependència total. Es preveu que al voltant del 50% de pacients tetraplègics es puguin beneficiar d’aquesta cirurgia.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

La cirurgia existent fins al moment no era apta per a ells

La cirurgia existent fins al moment no era apta per a ells, ja que es basava en la transposició de tendons i moltes vegades es fa impossible trobar tendons útils en aquest perfil de pacients. La nova tècnica, en canvi, treballa amb nervis sans als quals se’ls fa un ‘bypass’ per connectar-los amb els nervis de la part lesionada amb l’objectiu de «reinnervar de la manera més natural possible tots els músculs que depenien d’aquests nervis».

El doctor Dachs afirma que l’objectiu és «molt ambiciós», ja que no es limita a recuperar una funció concreta de la mà, sinó que aspira a una recuperació més global. La recuperació i els resultats, però, són a més llarg termini i no es preveu poder fer una valoració dels casos fins passat un any de l’operació: «No sabem quin grau de reinnervació assolirem».

Amb tot, aquest tipus d’operació s’afegeix ara a la cartera de serveis de l’Institut Guttmann. «Fa 30 anys que operem mans tetraplègiques i hem fet totes les tècniques. Ara esperem consolidar aquesta nova tècnica per aplicar-la a més pacients», comenta Dachs. En la darrera dècada s’han fet a la Guttmann 156 operacions de mà tetraplègica amb altres tècniques.

La d’aquesta setmana ha estat la quarta operació de transposició nerviosa que es fa al centre en els darrers deu mesos, quan es van començar a fer. La primera es va fer el novembre de 2021 a una dona que està en ple procés de rehabilitació i que ja ha recuperat la flexió del canell.

Tornar a menjar i vestir-se sol i somiar a poder viatjar

El cas de l’Oriol Papasseit, el pacient que ha entrat a quiròfan aquests dies, es remunta a l’agost de 2016, quan va caure malament fent un salt que coneixia a la perfecció, a tocar del far de Torredembarra. Els temporals, però, havien acumulat molta sorra al lloc i la profunditat en el punt del salt era menor a l’habitual. «Vaig quedar clavat», recorda.

La lesió que va patir el va deixar «bastant tocat», explica amb cert optimisme. I és que des de llavors té un nivell de mobilitat pràcticament inexistent a les mans. «No em puc treure ni els pantalons ni la samarreta i per dinar m’han de tallar el menjar», detalla. Ara, poques hores abans de l’operació, somiava a recuperar part de la seva independència.

«Tinc el pressentiment que amb l’operació podré moure bastant més la mà i ser més autosuficient. M’agradava molt viatjar i vull seguir-ho fent», exclama el pacient. Una altra de les aficions que no ha pogut recuperar és el submarinisme i tampoc ha tornat a conduir, que explica que és una de les seves grans passions.

Una vida de dependència

També ha estat un «cop dur» tornar a l’hospital després de tants anys havent normalitzat una vida de dependència. «Tornar a ser aquí m’ha fet recordar l’accident una altra vegada», explica. Ara, però, les expectatives són bones, segons els metges. «Tècnicament, ha anat bé, això no obstant no veurem els resultats fins d’aquí a uns mesos», explica el doctor Dachs en acabar l’operació.

El doctor avisa, però, que el pacient no recuperarà una «mobilitat normal” sinó una «mobilitat funcional» que li permetrà fer moviments senzills amb més força de la que té actualment. En el seu dia a dia, comenta, podrà «agafar coses o menjar sol». Aquest, diu, és l’objectiu per tal de millorar la qualitat de vida de pacients com ell.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *