La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ha presentat aquest dimarts 10 de juny, al Congrés Internacional d’Infermeria que se celebra a Hèlsinki (Finlàndia), un estudi pioner sobre les estratègies que utilitzen les professionals de la infermeria a les xarxes socials per combatre la desinformació sanitària. El treball ha estat seleccionat pel Comitè Científic com a comunicació oral, reconeixent així la seva rellevància dins l’àmbit de la salut pública i la comunicació digital.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
L’estudi, elaborat per un equip format per Mercè Porté, Miquel Àngel Calderó, Esther Rubinat, Mariona Rocaspana, Celmira Laza, Meritxell Mas, Janina Ballesté, Montse Gimena i Rafael Gimena, fa una revisió narrativa d’11 estudis científics dels darrers deu anys, analitzant les estratègies més efectives emprades per les infermeres per enfrontar-se a les anomenades fake news en l’àmbit sanitari.
El treball identifica dues grans línies d’actuació. En primer lloc, durant la pandèmia de la Covid-19, moltes infermeres van tenir una participació activa a les xarxes socials amb l’objectiu de desmentir informacions falses i fomentar la vacunació i el compliment de mesures preventives. En segon lloc, destaca el desenvolupament de campanyes educatives digitals centrades en diferents problemàtiques de salut, des del benestar mental fins a la promoció d’hàbits saludables, per empoderar la ciutadania i afavorir canvis de comportament positius.
L’estudi assenyala que la motivació principal d’aquestes accions ha estat protegir la salut de la població i ampliar l’abast de l’educació sanitària aprofitant el potencial de les plataformes digitals. També subratlla la necessitat de reconèixer les infermeres com a agents de canvi clau en la lluita contra la desinformació, en un context on l’accés a la informació és immediat però no sempre fiable.
Una de les conclusions més rellevants del treball és la urgència de crear, implementar i avaluar estratègies educatives sostenibles que reforcin la l’alfabetització en salut i millorin la capacitat crítica de la població. Tal com es va veure durant la pandèmia, la proliferació de notícies falses pot posar en risc la confiança social i la resposta col·lectiva davant les emergències sanitàries.
En definitiva, la recerca presentada a Hèlsinki valora positivament el paper actiu de les infermeres a les xarxes socials, però també destaca que encara cal avançar en la seva formació, suport institucional i avaluació dels resultats. Segons l’equip investigador, aquestes professionals no només han de contribuir a desmentir informacions errònies, sinó també a construir una societat més informada, crítica i resilient davant la desinformació sanitària. L’estudi conclou amb una crida clara: cal seguir apostant per la formació contínua i la innovació comunicativa dins del sector sanitari per garantir una informació veraç i responsable en plena era digital.
