Sense Categoria

Indox i Condes, dues maneres de fer…

LleidaDiari
  • gener 30, 2016
  • 3 min read
Indox i Condes, dues maneres de fer…

Indox i Condes, dues maneres de fer…| Núria Solé

 

Començàvem l’any amb la bona notícia de la represa de l’activitat a les instal·lacions d’Anglesola de l’antiga Indox, ara amb el nom Indox Spain Energy, SLL, amb la contractació de 25 persones, la majoria extreballadors, i amb la previsió de poder arribar al centenar en funció de les comandes. És, per tant, una bona notícia que es recuperi l’activitat i que, a més, es confiï en les persones que ja hi havien treballat. No oblidem el nefast llarg any que tot el personal va viure i les nombroses reunions i assemblees que es van fer, així com les manifestacions i les declaracions institucionals, tot encaminat a mostrar el suport a la plantilla i intentar trobar la millor solució per impedir el tancament total, fet que, malauradament, no es va poder evitar. Però ara ens n’hem d’alegrar, perquè comença una nova etapa, amb un nou projecte i noves il·lusions, cal desitjar a totes les persones implicades tot l’encert del món.
 
I el darrer trimestre de l’any 2015 també es feia realitat la reobertura de l’Hotel Condes de Lleida, amb el nom de Senator Condes, després de més d’un any tancat i barrat. I tothom feliç i content. És una bona notícia per a Lleida, però sembla que ràpidament —ja ho diuen, que la memòria és molts cops fugissera— s’han oblidat dels 11 treballadors acomiadats el juliol del 2014, després de cinc mesos sense cobrar la nòmina, amb els quals no s’ha tingut cap mena de consideració. Suposem que es deu al simple fet que han estat valents quan tocava i han reclamat allò que era seu. Recordem les pressions rebudes per ells i, per extensió, per la UGT Terres de Lleida, sindicat que els representa, perquè, primerament, no fessin vaga i, posteriorment, no emprenguessin les accions legals contra el seu acomiadament, és a dir, perquè no exercissin els seus drets.
 
Recordem també les declaracions de suport per part de les diferents administracions, després de reunions molt frustrants en què reconeixien que poca cosa es podia fer! I, en què ha quedat tota aquesta mostra de solidaritat? En res. Ningú s’ha interessat per la seva situació actual, ningú ha fet ni un pas per mediar perquè poguessin tornar al lloc al qual el treballador amb més trajectòria professional hi ha dedicat 40 anys, i el que menys, 10, o potser és més exacte dir que hi han dedicat la seva vida. Com deia abans, tots contents i feliços perquè l’hotel torna a funcionar a ple rendiment, amb personal nou, la majoria de fora, i si, de passada, escarmentem aquells que s’atreveixen a enfrontar-se a qui mana, doncs molt millor.
 
Aquesta és la realitat, malgrat que, de les demandes interposades pel personal a través de la UGT, 6 sentències ja han reconegut la improcedència dels acomiadaments. La situació a què s’ha conduït aquestes persones, embrancades en judicis amb 7 empreses, per l’especulació i l’entramat financer, amb l’únic objectiu de desfer-se d’elles amb el menor cost possible, hauria de ser una pràctica sancionable.
 
Em sap greu no poder acabar aquest escrit en positiu, tal com l’he començat, però la frustració que genera una situació tan injusta m’ho impedeix.
 
Núria Solé, secretària general de la UGT-Terres de Lleida

LleidaDiari
Sobre l'Autor

LleidaDiari

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *