L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer han posat en marxa un projecte per a millorar la qualitat de vida dels nens amb càncer que han de passar per un trasplantament de medul·la òssia. El programa pilot busca demostrar que fer exercici físic abans de la intervenció -adaptat a les seves capacitats funcionals- pot ser “segur” i aportar beneficis “importants” durant el procés del tractament. El programa d’exercici físic combinat i supervisat preveu comptar amb un pressupost de 100.000 euros, durar tres anys i comptar amb la participació estimada de 15 pacients anuals. Va dirigit a nens i adolescents que seran sotmesos a un trasplantament de medul·la òssia.
Aquest procediment mèdic substitueix la medul·la òssia malalta per una medul·la òssia sana i ha estat utilitzat per a tractar malalties com la leucèmia, els limfomes i certes síndromes hereditaris. Tot i que aquest tractament incrementa significativament les taxes de supervivència, també augmenta el risc de complicacions cardiovasculars, agreujades pels efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia.
Davant d’això, el projecte pilot vol implementar un programa de prehabilitació física, és a dir, exercici planificat i supervisat abans del trasplantament, amb l’objectiu d’enfortir l’estat físic dels pacients. Segons explica la Dra. Roser Álvarez-Pérez, investigadora principal del projecte i investigadora del grup de Pediatria de l’IR Sant Pau, “té com a propòsit millorar la capacitat funcional i la funció cardiovascular dels pacients, preparant-los per afrontar el trasplantament amb millors condicions físiques i alhora minimitzar l’impacte d’una hospitalització prolongada”.
Estudi: abans, durant i després del trasplantament
El disseny de l’estudi es basa en la implementació d’un programa d’exercici adaptat en tres fases clau: abans, durant i després del trasplantament. La primera etapa, coneguda com a prehabilitació, s’inicia setmanes abans del procediment, amb un temps ideal d’entre quatre i sis setmanes. Durant aquesta fase es realitza un programa d’exercici dissenyat en funció de la capacitat funcional del pacient.
La fase d’hospitalització inclou exercicis supervisats diàriament a l’habitació del pacient, sempre que les condicions del malalt ho permetin, mentre que la rehabilitació es realitza després de l’alta hospitalària i es manté durant sis mesos, combinant sessions presencials a l’hospital amb activitats que els pacients realitzen a casa. El grup d’intervenció participarà en aquest programa estructurat d’exercici, que inclou la incorporació de sessions d’exercici d’alta intensitat (HIIT. Per altra banda, el grup control seguirà l’atenció convencional, amb les recomanacions d’activitat física en aquests tipus de pacients, però amb un nivell d’activitat física estructurada menor.
Un dels aspectes clau del disseny és garantir la seguretat del programa, avaluant possibles contraindicacions com febre, plaquetes baixes o qualsevol altra condició que impedeixi la realització de l’exercici.