El Jutjat d’Instrucció número dos de Sabadell ha començat a imputar agents dels Mossos d’Esquadra en relació a l’actuació duta a terme pel cos durant el referèndum de l’1 d'octubre. Són inspectors, sotsinspectors i comissaris que suposadament van permetre la celebració d’aquest referèndum. Després de prendre declaració a molts agents dels Mossos, el que ha decidit el magistrat del cas, segons explica ‘El Mundo’, és demanar la identificació, «en un termini màxim de cinc dies», dels responsables d’algunes de les denominades Sales Regionals, per tal de cridar-los a declarar.
Entre d'altres, l'inspector i sotsinspector responsables de la Sala Regional del Complex Central i el cap de la comissaria de Santa Perpètua de Mogoda. Aquests van ser els encarregats de donar les ordres sobre l’actuació de l’1-O als agents que es trobaven als carrers.
Els agents dels Mossos simplement «complien ordres»
Aquesta decisió ha estat presa després d’escoltar les declaracions de molts d’aquests agents, en les que van destacar que no tenien els mitjans suficients per impedir les votacions i que «complien ordres». Els agents dels Mossos citats ja a declarar van explicar que durant l’operatiu van intentar posar-se en contacte amb els seus superiors sense èxit.
«Vam comunicar a la Sala Regional el que succeïa», explicava un dels agents en referència a la situació que van trobar-se en anar als diferents col·legis electorals, tal com també recull El Mundo. «Ho vam fer a primera hora, a mig matí, al migdia i a les cinc de la tarda. En total, en unes cinc ocasions, i en unes altres tres o quatre van tenir comunicacions fallides. La sala ens va donar per resposta ‘rebut’ sense més indicacions», va assegurar un dels agents davant del jutge, sempre segons la versió aportada pel diari El Mundo.
A més asseguren que durant aquell matí no se’ls va donar cap ordre «ni de requisar urnes, ni d’on havien d’entregar-les, ni de precintar escoles electorals», afirmen que només els van prohibir l’ús de la força amb l’objectiu de «garantir la pau social». Van explicar també que en cap moment se’ls va esmentar o ensenyar la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibia la consulta.