El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, juntament amb la vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol, han agraït en el marc de la celebració de la Fira Internacional de Turisme-Fitur que té lloc a Madrid aquesta setmana, el treball elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya i han destacat que el resultat d’aquest treball d’anàlisi quantitativa i espacial sobre l’oferta d’establiments d’allotjament turístic permet tenir una visió més acurada de les diverses tipologies que formen el sistema d’allotjament turístic a les comarques de Lleida, la seva ubicació, els municipis amb una major concentració de l’oferta de llits i quins subsectors d’allotjament han experimentat un major creixement amb les dades comparatives del 2017 al 2022.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha explicat que el treball permet tenir una radiografia dels establiments d’allotjament turístic en el conjunt de la demarcació i alhora constata la fortalesa del sector turístic, que actua de veritable motor econòmic en diferents parts del territori. En aquest sentit, la vicepresidenta del Patronat, Rosa Pujol, ha recordat que la demarcació de Lleida ha mantingut un creixement constant pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions des de l’any 2011 fins a la irrupció de la pandèmia. Una situació que s’ha recuperat aquest passat 2022. Només el 2020 i el 2021 es va aturar aquest creixement a causa de l’efecte de la COVID-19. “A més de les dades de balanç amb el nombre de viatgers i de pernoctacions, ara també disposem d’aquest informe amb el creixement que han experimentat els diferents subsectors d’allotjament turístic del territori i la seva distribució i concentració per municipis i tipologies a la demarcació de Lleida”.
L’informe de la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL s’ha elaborat fent una comparativa de les dades corresponents als anys 2017 i 2022 per calibrar l’evolució dels establiments d’allotjament turístic de forma quantitativa i també tenint en compte la seva localització a la geografia de la demarcació de Lleida. Aquesta periodització resulta especialment interessant actualment, atès que ha permès analitzar la situació dos anys abans de l’inici de la COVID-19 i dos anys després.
De les 75.620 places de mercat a desembre de l’any 2022, el Pirineu de Lleida i l’Aran concentren el 83,6% del nombre d’establiments i de places d’allotjament turístic del conjunt de la demarcació. Per la seva banda, l’Aran i el Pallars Sobirà se situen a notable distància de la resta. L’Aran concentra el 24% del total de places, seguit del Pallars Sobirà amb el 21%. La resta de places del Pirineu es distribueixen de forma equitativa amb un 8,5% a l’Alta Ribagorça, un 8,3% a l’Alt Urgell, un 7,5% al Solsonès, un 6,8% a la Cerdanya, un 6,7% al Pallars Jussà i un 0,6% al municipi de Gósol, al Berguedà.
La marca turística Terres de Lleida representa un 16,6% del total de places que té la demarcació. En primer lloc, se situa la comarca de la Noguera amb el 6,6% del total, seguida del Segrià amb el 5,1%. En tercer lloc, ve la Segarra amb l’1,6% i a continuació l’Urgell amb l’1,5%, les Garrigues amb l’1,3% i el Pla d’Urgell amb el 0,6%. Aquestes dades posen de manifest la concentració dels establiments d’allotjament turístic de la demarcació de Lleida a les zones de muntanya del territori i en conseqüència el pes d’aquest sector se situa al conjunt del Pirineu de Lleida.
Anàlisi pels diferents subsectors d’allotjament
Per sectors, l’estudi destaca que l’Aran concentra més del 30% del conjunt de les places hoteleres, seguit del Pallars Sobirà i el Segrià amb el 14,6% cadascun. Pel que fa als càmpings, sobresurt clarament el Pallars Sobirà amb el 34% de les places, seguit de la Val d’Aran, el Solsonès i l’Alt Urgell, amb un pes de poc més del 10% cadascun. Pel que fa a les cases de Turisme Rural, la distribució ens mostra el lideratge del Solsonès amb el 17% de les places, seguit del Pallars Sobirà amb el 14%, l’Alt Urgell amb el 13%, la Noguera amb el 10,5%, el Pallars Jussà amb el 10,4% i l’Alta Ribagorça amb el 8,3% del total.
Quant als Habitatges d’Ús Turístic, la Val d’Aran se situa com a clar dominador en aquesta tipologia d’allotjament amb 8.000 places i un 38% del total, seguida en segona posició pel Pallars Sobirà amb un 16,9% i l’Alta Ribagorça amb un 11% de l’oferta. Pel que fa a les instal·lacions juvenils com són els albergs, cases de colònies, granges escoles, aules de natura i campaments juvenils, assoleixen un valor significatiu a la Noguera i al Solsonès amb el 18,5% de places cadascun. Finalment, en el sector dels apartaments turístics, la tipologia amb menys pes tant en places com en establiments, només hi ha 30 establiments amb 672 places, que representa un 1 % del conjunt de l’oferta, i té a la comarca de l’Alta Ribagorça la seva màxima concentració de places amb 180 llits en un únic apartament, mentre que en establiments l’Alt Urgell se situa al capdavant amb 8 empreses.
L’estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la UdL també ha fet una distribució espacial d’ubicació dels establiments turístics a les diferents comarques i el pes que representa cada tipologia en cada territori. Així, es constata que els hotels, hostals i pensions representen el 74% de l’oferta d’allotjament a la comarca del Segrià (evidenciant el paper de capital de la ciutat de Lleida). Aquesta mateixa ràtio elevada d’oferta hotelera també es repeteix, encara que de forma no tan significativa, al Pla d’Urgell, la Val d’Aran i l’Urgell. En canvi, els càmpings jerarquitzen l’oferta clarament al Pallars Sobirà, amb un 52% del total de les places que ofereix la comarca, com també succeeix a la Cerdanya lleidatana, a l’Alt Urgell, al Solsonès i al Pallars Jussà.
Per la seva banda, les cases de Turisme Rural destaquen sobretot a la Segarra, amb un 33% de les seves places, al Pla d’Urgell i a l’Urgell. I finalment els Habitatges d’Ús Turístic assoleixen una proporció molt elevada de les places totals de la Val d’Aran, amb el 34% de l’oferta. També són importants els percentatges aconseguits a l’Alta Ribagorça, les Garrigues i l’Urgell.